La vacuna contra l'estupidesa
Ara sembla que la veritat és opinable i va disfressada de mil versions, totes vestides amb la mateixa tipografia, urgència i, sovint, la mateixa mala intenció. Les fake news s'han convertit en una amenaça central per a una societat acostumada a fer clic abans de pensar.
I aquí hi ha el primer problema: ens emociona més un titular incendiari que una dada sòlida, un discurs indignat que una ment serena. Els qui dissenyen falsedats ho saben molt bé. Són enginyers de l’emoció.
El segon problema és, però, encara més delicat: l’erosió progressiva de la confiança. Quan tot pot ser fals s’esquerda la nostra capacitat de reconèixer allò que és veritable. El dubte és sa, però la desconfiança absoluta és un desert.
El filòsof Bertrand Russell escrivia el 1933, al seu assaig The Triumph of Stupidity, que els estúpids tenen certeses immenses i els intel·ligents conviuen amb el dubte. Educar en el pensament crític vol dir donar als joves la vacuna més efectiva contra la desinformació: el dubte ben gestionat. No el dubte corrosiu que ho dissol tot, sinó aquell altre, més modest, que ens fa preguntar: qui ho diu, per què ho diu, com ho sap? Vol dir ensenyar-los a detectar els senyals d’alarma i donar-los eines per fer cerques inverses d’imatges, per distingir una opinió d’un fet, un rumor d’una prova.
La llibertat d’informació es defensa amb fets, amb rigor i –paradoxalment– amb un cert escepticisme. En un món on tothom vol tenir raó, la millor defensa potser és aprendre a dubtar.
