L'ANC intervé de nou davant el bloqueig polític

L'entitat que ha fet de catalitzador del creixement social de l'independentisme exigeix un acord "sense exclusions". Des del 2012, ha tingut un paper clau per al desbloqueig, almenys, en tres altres ocasions

" L'acord és molt possible, el tenim a tocar, però creiem que com més s'endarrereixi, més risc d'erosió". Així s'expressava aquest dilluns el president de l' ANC, Jordi Sànchez, durant la presentació del manifest per exigir a Junts pel Sí i la CUP un acord per a la investidura "sense exclusions" abans del 27 de novembre per tal que al més aviat millor es pugui formar govern i s'avanci en el camí de la independència. És el posicionament que volia fer públic l'ANC aquest diumenge en una mobilització que ajornava fins diumenge que ve per respecte a les víctimes dels atemptats de París.

La mobilització busca "pressionar" tots i cadascun dels 72 diputats independentistes –"tots són els nostres diputats", ha dit Sànchez–, i no només a un dels actors en la negociació, per bé que el manifest acordat pel secretariat nacional dissabte a Vilanova i la Geltrú reclama un acord que compti amb " tots els actius existents per liderar" i "governar", encara que no cita explícitament Artur Mas, a qui veta la CUP per a la presidència. De fet, divendres passat els principals dirigents d' ERC van alertar l'ANC que no centri la pressió només en la CUP, perquè podria ser contraproduent per a la negociació.

Aquest, però, no és el primer cop que l' Assemblea entra en el terreny institucional per forçar l'entesa entre les formacions independentistes. Des de la seva fundació, el 2012, hi ha intervingut directament, almenys, en tres ocasions.

"Unitat, urnes i independència"

Les entitats posen pressió al Govern davant el veto del TC

Just fa un any, el 19 d'octubre del 2014, després que el Govern aturés els preparatius de la consulta original del 9-N en ser suspesa pel Tribunal Constitucional per convertir-lo en un procés participatiu que havia d'esquivar els vetos legals de l'Estat, ANC i Òmnium concentraven milers de persones a la plaça de Catalunya sota el paraigües d''Ara és l'hora' per exigir per una banda  " unitat, urnes i independència" i, per l'altra, eleccions en tres mesos. Era la continuació del " president, posi les urnes!" de Carme Forcadell. Abans, l'entitat havia fet posicionaments públics primer per reclamar a Artur Mas que  abandonés el projecte de pacte fiscal per  apostar directament per la Catalunya Estat i, més tard, per reclamar un acord de CiU i ERC per concretar la consulta d'autodeterminació i, mesos després, per una pregunta clara i binària sobre la independència.

Llistes separades i data electoral

L'acord que va permetre posar data a les plebiscitàries

Però per primer cop, l' octubre del 2014, els  enfrontaments entre partits independentistes davant l' acatament del Govern al veto del TC al 9-N original i els criteris diferents d' Artur Mas i Oriol Junqueras al voltant de la fórmula per concórrer a eventuals eleccions plebiscitàries havia posat en perill la unitat d'acció i 'Ara és l'hora' veia risc de descarrilament del procés, cosa que va portar a una intervenció directa que es concretava el 14 de gener del 2015 amb l 'acord del Palau de la Generalitat auspiciat per ANC, Òmnium i l' Associació de Municipis per la Independència. L' acord entre els líders de CDC i ERC per concórrer per separat a les plebiscitàries permetia desbloquejar la situació i posar data als comicis anticipats –apareixia el 27-S–, que Mas havia condicionat a una llista unitària.

L'acord per Junts pel Sí

La fórmula que activa el "turbo de la il·lusió"

L'acord del 14 de gener, però,  saltava pels aires el 20 de juny després de la conferència d'Artur Mas en què feia una crida a les entitats socials independentistes a fer una proposta de  " llista de país" que s'oferia a liderar. Durant les negociacions per evitar un nou bloqueig tres mesos abans de les eleccions plebiscitàries, Òmnium posava damunt la taula la possibilitat d'una "llista cívica" sense polítics verbalitzada per Junqueras. Una fórmula que abraçaven els actors implicats, inclosa  ERC i la CUP, excepte Convergència, que insistia en la necessitat d'una fórmula " excepcional" a l'altura de l'excepcionalitat del moment polític, que també inclogués Artur Mas. De les cimeres de Palau el mes de juliol per discutir-ho en naixia Junts pel Sí, amb presència de polítics, que situava  Raül Romeva en primera posició i relegava al quart lloc Artur Mas, que es mantenia com a candidat de la coalició a la presidència de la Generalitat. Tornava el que Artur Mas havia batejat com el " turbo de la il·lusió", aturat de nou ara amb el bloqueig al voltant de la investidura.

Més continguts de