Política 20/04/2021

Qui hauria guanyat les eleccions a Catalunya si s'hagués aplicat la fórmula Imperiali?

Els grups sobiranistes han acordat excloure Vox del repartiment de senadors amb aquesta alternativa

2 min
Pere Aragonès i Oriol Junqueras a la seu d’ERC durant la nit electoral del 14-F.
Disponible en:

BarcelonaDes del 1980 el Parlament distribueix els seus escons aplicant la llei D'Hondt als resultats de les eleccions catalanes. Passa el mateix amb les espanyoles (amb l'excepció del Senat), amb les europees i amb les municipals. Catalunya aplica la llei electoral espanyola en absència d'una de pròpia davant la impossibilitat de tancar un consens que requereix dues terceres parts dels diputats. I l'escull no ha canviat: tots els partits volen un sistema que els faci guanyar i cap està disposat a perdre. Per tant, D'Hondt continua sent el model. Però què passaria si, per exemple, es canviés pel sistema Imperali, al qual han recorregut els partits sobiranistes aquest dimarts per excloure Vox del repartiment dels senadors?

En primer lloc cal dir que el sistema Imperiali pel qual han optat no és el mateix que la quota Imperiali (tots dos pràcticament en desús arreu del món). És cert que tots dos afavoreixen els partits grans en detriment dels petits en comparació amb la llei D'Hondt, que és més proporcional, però el model pel qual han optat ERC, Junts, CUP i Comuns encara agreuja més la diferència. Mantenint les quatre circumscripcions, la barrera d'accés del 3% dels vots, i assumint que tots els partits haguessin rebut els vots del 14-F, ERC hauria sigut el partit més beneficiat pel canvi de sistema. Els republicans haurien guanyat tres diputats, fins als 36, i, tot i obtenir 50.000 vots menys que el PSC, s'haurien imposat a les eleccions. La segona posició, de fet, no hauria estat tampoc per als socialistes: JxCat, també pujant tres diputats, hauria arribat als 35. El PSC, amb un diputat més, n'hauria assolit 34 i s'hauria hagut de conformar amb la tercera posició. És a dir, els tres partits grans haurien guanyat 7 diputats a costa dels petits (ERC i Junts un a cada circumscripció excepte Barcelona i PSC un a Tarragona).

Vox s'hauria mantingut en la quarta posició, però hauria estat la força més perjudicada pel sistema Imperiali, que li hauria fet perdre tres diputats i situar-se en 8. Darrere seu hi hauria hagut els comuns, que n'haurien perdut un empatats a 7 amb la CUP, que n'hauria perdut 2. Ciutadans també hauria perdut un diputat, fins als 5, i el PP s'hauria mantingut en els tres escons amb què va tancar el 14-F. La diferència respecte a la llei D'Hondt arriba especialment en les circumscripcions petites: el repartiment dels 85 escons de Barcelona es mantindria intacte, però les forces més votades a Tarragona, Lleida i Girona sortirien reforçades.

El sistema adoptat per la junta de portaveus

En què consisteix el sistema Imperiali? És molt similar al repartiment que fa la llei D'Hondt, però les divisions no es fan només pels nombres sencers (1, 2, 3, 4, 5, etc.) sinó que es va sumant 0,5 a cada divisor (1, 1,5, 2, 2,5, 3, etc.) Això fa que els partits amb més vots en perdin menys a cada divisió, per la qual cosa surten beneficiats. De moment, la majoria de la junta de portaveus ha decidit tirar endavant aquesta tècnica, que és pràcticament inèdita al món, per evitar que Vox aconsegueixi el senador per designació autonòmica que hauria obtingut si el repartiment s'hagués fet fent servir D'Hondt o el model de la resta més elevada, encara més proporcional, que s'utilitzava habitualment en el cas del Senat.

stats