L'indestructible pacte de Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona

BarcelonaAmb Junts fora de l'executiu català, el pacte de govern de major rang que té vigent el partit de Laura Borràs és amb el PSC: la Diputació de Barcelona. Firmat el juliol del 2019 entre els llavors secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, i el president del PDECat, David Bonvehí, fins ara ha demostrat ser un acord molt més sòlid que el d'ERC i Junts a la Generalitat. Indestructible. En el nou escenari, torna a prendre força el debat de si és compatible sortir del Govern criticant la manca de rumb independentista i, a la vegada, seguir governant l'ens provincial amb els socialistes. Així doncs, la pregunta és: amb el Govern trencat, ¿l'ona expansiva arrossegarà també la Diputació?

Si ens hem de refiar de l'estadística, la resposta més probable és que no. Fins ara el pacte de la Diputació ho ha aguantat tot. No va trontollar quan el PSOE amenaçava la tardor del 2019 amb aplicar un nou 155 a Catalunya; ni amb la sentència de l'1-O; ni quan la seva presidenta, Núria Marín, va ser investigada pel cas de corrupció del Consell Esportiu –del qual va quedar exonerada–, ni tampoc amb el Catalangate. Hi ha nombroses veus de dins de Junts que l'han qüestionat, com la seva pròpia presidenta, Laura Borràs, però ningú ha tingut ganes, força o voluntat d'estripar el document signat.

Mirant el sector més institucional de Junts es fa difícil pensar que, un cop fora del Govern, vulguin deixar el que seria l'últim gran ressort de poder institucional del partit. No s'ha d'oblidar que es tracta de la tercera institució de Catalunya en pressupost –1.060 milions, només superada per la Generalitat (38.139 milions) i l'Ajuntament de Barcelona (3.400)– i que dona capacitat d'influència a un territori de 311 municipis i més de cinc milions de persones. I això no és poca cosa, sobretot, quan falta menys d'un any per a les municipals. La cara més reconeguda del sector institucional, el secretari general Jordi Turull, ja deia dilluns passat que la carpeta de la Diputació "no té res a veure" amb la del Govern.

Pel que fa al sector més abrandat de Junts, la resposta és més imprevisible. Mirant enrere, han sigut diverses les cares que ho han intentat. Els últims van ser l'eurodiputat Toni Comín i el diputat Jaume Alonso-Cuevillas quan va transcendir l'espionatge de Pegasus. Ara, però, ja hi ha veus d'aquest mateix sector que, malgrat que advocaven per trencar amb ERC, no tocarien l'acord amb el PSC. "No sé si toca remenar això", defensava el diputat Joan Canadell fa poc a l'ARA, pocs mesos abans que expiri el mandat de l'ens provincial. Divendres, després de trencar el Govern, Borràs ja deixava entreveure que no es preveia trencar també amb el PSC: "No hi ha previstes consultes a la militància sobre altres qüestions". A més, segons va publicar El Periódico dijous, Borràs ja he fet un moviment per mirar de recol·locar a la Diputació el seu cap de gabinet, Salvador Esteve, que ha sigut cessat fa poc de la seva feina al Parlament.

Una institució lluny dels focus

El 9 de febrer del 2021, a cinc dies de les eleccions del 14-F, es va celebrar el debat a TV3 dels candidats a la presidència de la Generalitat. Amb Junts i ERC frec a frec a les enquestes, l'equip de Pere Aragonès es va presentar a la cita convençut que Laura Borràs faria servir una carta per buscar un últim impuls definitiu entre l'electorat: anunciar que Junts trencaria amb el PSC a la Diputació. No va ser així. "El pacte és inamovible. Nosaltres no hem detectat cap moviment", diu una veu d'ERC coneixedora de les bambolines de la Diputació. L'acord té tantes vides que, en l'últim congrés de Junts el juliol passat, també van quedar tombades les esmenes que reclamaven revertir-lo.

Què fa aquest acord tan fort? Governar la Diputació té avantatges que no tenen altres institucions. Per començar, viu normalment allunyada del focus mediàtic i, a diferència de la Generalitat i els ajuntaments, mai s'ha identificat com una estructura important en clau de Procés. La Diputació va fent i, si és notícia, ho és més per una inversió que per un conflicte. A més, amb un pressupost finalista, ni s'endeuta, ni rendeix comptes directament amb el ciutadà. És una institució que, en definitiva, no desgasta. Amb el Govern trencat, es tornarà a parlar de la Diputació, però ningú pot garantir que allà també es trenqui el pacte. Fins ara sempre ha sobreviscut, peti qui peti.