Política espanyola
Política 19/08/2022

L'altre indult que complica la vida al govern espanyol

L'expresident socialista andalús José Antonio Griñán està condemnat a sis anys de presó pel cas dels ERO

4 min
ELS DOS ÚLTIMS PRESIDENTS 
 José Antonio Griñán i Manuel Chaves, els dos últims presidents de la Junta d'Andalusia i del PSOE a nivell estatal, acabaran declarant davant del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i del Tribunal Suprem, respectivament, per la seva responsabilitat en l'àmplia trama de concessió i aplicació d'ERO fraudulents.

Madrid"L'acatament de la sentència significa el seu íntegre compliment", expressava el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'octubre del 2019 després de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés. Amb aquella frase, Sánchez tancava la porta a la possibilitat d'indultar els líders independentistes condemnats, per bé que només un any després començaria a tramitar la mesura de gràcia i seria aprovada, finalment, el juny del 2021 . Aquella decisió va portar de corcoll l'executiu espanyol, sobretot el soci majoritari de la coalició, el PSOE, que a diferència d'Unides Podem sempre s'hi havia mostrat reticent –Miquel Iceta a part–. A més, tenia la dreta al damunt exigint un compromís explícit a no indultar els presos.

Ara, poc més d'un any després de l'aprovació d'aquells indults, el govern espanyol torna a tenir una patata calenta damunt la taula o, com a mínim, el debat. Es tracta de l'indult a l'expresident d'Andalusia José Antonio Griñán. El socialista està condemnat a sis anys de presó pel cas dels ERO i la seva família sol·licitarà un indult parcial tan bon punt se li comuniqui la sentència que tindrà el suport dels expresidents socialistes José Luís Rodríguez Zapatero i Felipe González, segons va avançar El Confidencial.

Quan a finals de juliol el Tribunal Suprem va confirmar la pena de presó per a José Antonio Griñán –el considera responsable d'un delicte de malversació i prevaricació– i la de nou mesos d'inhabilitació per al també expresident socialista andalús Manuel Chaves –sentenciat per prevaricació–, el primer que se li va demanar al govern espanyol va ser si els indultaria. Des d’aleshores, la pregunta segueix sense resposta.

A diferència de la fredor mostrada inicialment cap als indults als independentistes catalans, l’executiu de Pedro Sánchez ha optat, simplement, per no pronunciar-se. "Són hipòtesis", ha dit aquest cop Pedro Sánchez sobre un possible indult a Griñán. Ara bé, el president espanyol també ha deixat clar des del primer minut que "estan pagant justos per pecadors", en referència als dos líders socialistes que, de fet, també van ser expresidents del PSOE. "En cas de sol·licitar-se, el govern l'estudiarà [l'indult]" un cop arribi al consell de ministres, ha dit la portaveu del govern, Isabel Rodríguez, que ha defensat que, arribat el moment, ho faran "amb absolut rigor, com es fa en tots els casos".

"No té cap sentit que un polític n'indulti un altre", deia Sánchez el 2014 en una de les múltiples frases sobre els indults que ja se li van recordar quan la Moncloa va signar el dels presos polítics. També hi ha qui comença a exhibir el codi ètic del PSOE de manera preventiva. L'article 8.1 diu que "els càrrecs públics del PSOE es comprometen a no proposar ni donar suport a l'indult de càrrecs públics condemnats per delictes lligats a la corrupció, la violència de gènere, delictes d'assetjament o discriminació, contra la llibertat sexual, tortures o contra la integritat moral, així com la comissió de fets constitutius de delictes greus". Un cop més arriba el dubte de saber què considera cada partit que és corrupció. En el cas dels ERO, el PP (i Vox) assegura que és el cas de corrupció més important de la història d'Espanya, superant els casos que han afectat els populars (i que sovint han negat que es tractessin de corrupció). El PSOE, però, ho nega.

Des del PP es dona per fet que Sánchez ja està “cuinant” aquesta decisió i fa dies que carreguen contra el president al considerar que l'insult seria un "atropellament". El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, però, va rebaixar el to aquest dijous: "No tinc cap mena d'interès personal ni polític de veure a la presó un exministre, expresident del PSOE i expresident de la Junta d'Andalusia [José Antonio Griñán]". També ha exigit al govern espanyol que, com a mínim, els mantingui informats sobre l'indult perquè es tracta "del cas de malversació de fons públics més important de la democràcia".

Però, per què desperta tant interès el que faci el govern espanyol i, en particular, el que digui el soci majoritari de la coalició, el PSOE, al voltant d’aquests indults? El cert és que, per a la família socialista, la confirmació del Tribunal Suprem va ser una galleda d’aigua freda. La ratificació del Tribunal Suprem sobre la sentència dictada l'any 2019 per l'Audiència Provincial de Sevilla posava punt final a onze anys de periple judicial que han suposat un punt d'inflexió, però sobretot de desgast, en el PSOE d'Andalusia, feu històricament socialista. El resultat: una davallada històrica en les últimes eleccions autonòmiques.

De fet, des del PSOE andalús han optat per la moderació. Defensen la innocència dels que un dia els van presidir i al·leguen que cal conèixer la sentència sencera però, alhora, situen l'indult com "una decisió personal [de la família de Griñán] que suposa l'exercici d'un dret a una mesura de gràcia prevista a l'ordenament jurídic".

La decisió del Suprem ha situat a la diana José Antonio Griñán i Manuel Chaves, tots dos presidents socialistes de la Junta d'Andalusia en el seu moment i que han estat jutjats per haver mantingut un sistema il·legal de subvencions entre l'any 2000 i el 2009 que els hauria permès repartir de manera arbitrària fins a 680 milions d'euros. L'origen de tot plegat va ser la identificació d'irregularitats en un ERO a MercaSevilla i que va acabar destapant aquesta xarxa que, alhora, ha implicat més membres del govern andalús, sindicalistes de CCOO i la UGT i empresaris.

Eleccions a la vista

Amb tot, la sol·licitud formal de l'indult, un cop arribi, i el seu estudi per part del govern espanyol coincidiran en plena avantsala d'eleccions municipals i, en alguns casos, autonòmiques. Però també amb les generals, a priori el desembre del 2023. Més enllà de com afecti el govern espanyol en el seu conjunt, és a dir, la coalició entre el PSOE i Unides Podem, la decisió esquitxa sobretot l'ala socialista, d'on provenen els condemnats. Precisament, el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, ha esquivat respondre com els pot afectar una decisió així i s'ha limitat a dir que "és una sentència injusta" que pesa contra Griñán i Chaves.

En una entrevista a Europa Press aquest dijous, als ulls de Cerdán, el cas dels ERO "no és comparable amb la Gürtel, la Púnica o altres casos de corrupció que han esquitxat el PP". No deixa de ser una mala gestió d'unes ajudes que tenien un propòsit molt lloable, que era ajudar treballadors i empreses on uns irresponsables i xoriços se'n van aprofitar". La qüestió és si, en cas que arribi l'indult, els votants socialistes també ho llegiran així.

stats