Sis agents dels serveis secrets espanyols estaven implicats en l'intent de cop d'estat

Sis membres dels serveis d'intel·ligència espanyols van estar implicats en l'intent de cop d'estat del 23-F. Això és el que admet en un document el Centre Superior d'Informació de la Defensa (Cesid) —la versió anterior del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)— que el govern espanyol ha desclassificat aquest dimecres. "Alguns membres d'aquesta unitat van participar activament en els fets del 23 de febrer", reconeix el CESID després d'haver realitzat una investigació interna i "discreta" que va concloure que sis persones "o bé coneixien els fets abans del 23" o "van planificar un suport operatiu". Destaca el nom del capità García Almenta, que, segons el document, va donar "ordres directes" a membres d'una unitat d'elit del Cesid —anomenada Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME)—, que tenia una certa autonomia, per ajudar els colpistes.

Va ser ell qui va "disposar dels mitjans, emissors, receptors i vehicles" perquè tres membres dels serveis secrets, de menor rang, donessin "suport" a la columna que es va dirigir al Congrés per assaltar-lo. Un cop fracassat l'intent de cop d'estat, la unitat va activar "una operació que justifiqués els seus moviments", anomenada operació Míster, per "tractar d'encobrir la seva participació", recull l'informe. La van activar el 24 de febrer. Una de les persones a qui s'atribueix aquesta iniciativa per tractar de camuflar el suport als colpistes és el comandant Cortina, de qui, segons el document, només hi ha indicis no comprovats i de qui s'afirma que havia tingut contactes previs al 23-F amb l'ambaixador dels Estats Units i amb el representant del Vaticà.

D'aquesta unitat només dues persones van ser processades judicialment. Una d'elles Cortina, que era qui dirigia la unitat i va ser absolt, i l'altra el capità Vicente Gómez Iglesias, condemnat a sis anys de presó i indultat el 1984, que era la mà dreta del primer. Tot i la manca de conseqüències penals, en un altre informe que recull les declaracions dels implicats i altres membres de l'AOME s'hi recullen sospites contra ells dos. Gómez Iglesias tenia una reconeguda amistat amb el tinent coronel Antonio Tejero. Justament el dia 23 es va mantenir al marge de l'acció al·legant un "còlic nefrític". El testimoni del caporal Diego Camacho, a qui no s'inclou en el grup d'implicats, posa en dubte l'actuació de Cortina.

Camacho, que va entrar al Congrés aquella nit, recorda que el va sorprendre que després de traslladar a Cortina que allà dins es comentava que el cap de la conspiració era el general Alfonso Armada, el dia 25 es dediqués a fer un discurs "exculpatori" del militar colpista. També recorda que un altre caporal implicat en els fets va reconèixer davant seu que hi havia conspiradors dins de la unitat. Ara bé, dels subordinats de Cortina que van actuar el 23-F, cap va ser jutjat. García Almenta i dos caporals més van ser simplement donats de baixa del Cesid i altres agents van ser apartats de la unitat. La majoria, però, van continuar la seva trajectòria a dins de l'exèrcit en altres unitats i destinacions.

El rol del Cesid

Més enllà dels conspiradors d'aquesta unitat, un informe sense data recull que el Cesid "en tot moment va estar al corrent de les actituds dels moviments d’extrema dreta". S'hi narra tot el que van fer els serveis d’intel·ligència la jornada del 23-F. L’informe comença assumint que a l’inici del cop es va trencar la "relació del Cesid amb el seu comandament natural", el ministeri de Defensa, però que la direcció en funcions de l’organisme va ordenar un desplegament d’unitats a les immediacions del Congrés dels Diputats i en els accessos a la capital i va fer arribar recomanacions a l’autoritat militar per fer descarrilar el cop. En concret es va recomanar fer servir "mitjans de megafonia" perquè els colpistes deposessin les armes.

La direcció ordena a les unitats informar cada dues hores. L’objectiu inicial era aconseguir "aïllar la zona del Congrés per tallar reforços" i aconseguir la rendició dels revoltats. L’informe considera que l’actuació del Cesid, al marge dels seus membres involucrats en el cop, va permetre "proporcionar una informació veraç i immediata del desenvolupament dels esdeveniments", cosa que va permetre "desmentir rumors infundats i facilitar la presa de decisions".

L’informe també assegura que dos membres del Cesid van aconseguir entrar al Congrés i parlar amb els caps del cop d’estat, i van "intentar dissuadir-los de la seva actitud". "Aquests van explicar la seva actitud, que en aquell moment semblava irreductible, i no van posar cap dificultat per a la sortida posterior del personal del Cesid". El text segueix: "Altres membres del Cesid van poder entrar igualment al Congrés i parlar amb algun dels números de la Guàrdia Civil participants en l’ocupació. Es va saber de seguida que el nombre realment compromès era una minoria i la resta hi havien anat enganyats".

El desplegament del Cesid es va aixecar parcialment a les 04.00 hores del dia 24, i a les 14 h "es repleguen els equips de reforç mantinguts fins llavors".