Les promeses del tàndem Colau-Collboni que han quedat al calaix

BarcelonaEn el que és, per ara, l'últim cop d'efecte abans de l'inici de la campanya electoral, el socialista Jaume Collboni ha anunciat aquesta setmana que plega com a primer tinent d'alcaldia i per centrar-se a intentar guanyar les eleccions. Tot i que a la pràctica no trenca el pacte de govern entre comuns i socialistes, sí que tanca l'etapa del tàndem Colau-Collboni al capdavant del govern municipal. Quan queden poc més de tres mesos hàbils de mandat i tota la carn ja és a la graella, és moment de posar la lupa sobre els projectes que tots dos van pactar en l'acord del 2019 i en totes les promeses fetes en campanya electoral: del compromís de Collboni d'acabar en un any amb la inseguretat al de Colau d'apujar fins al 50% els pisos que s'han de destinar a habitatge assequible en noves promocions als barris més gentrificats. Una de les primeres promeses a caure va ser la dels socialistes de postular Barcelona com a seu de l'Expo 2030, un pas que va acabar descartat.

Urbanisme

Ni el Paral·lel, ni més cobertura de la ronda de Dalt, ni pisos a la Carbonera o el Fòrum

El projecte de pacificar un de cada tres carrers de l'Eixample va ser un dels plats forts de la campanya del 2019 dels comuns i l'acord de govern amb el PSC recollia l'objectiu de desenvolupar el pla d'eixos verds, que ha començat al carrer Consell de Cent. També de desencallar, per fi, la connexió del tramvia per la Diagonal per portar-lo, com a mínim, de Glòries a Verdaguer i culminar els túnels de les Glòries i tot el parc (la part del mig ha entrat tot just ara en l'última fase de treballs, queden 20 mesos d'obres). A la carpeta del que no s'ha fet, hi ha la reforma del Paral·lel, que els comuns van aturar quan van arribar al govern deixant els extrems de l'avinguda sense fer. Es tracta d'un projecte que formava part de l'acord amb el PSC, però que no s'ha mogut. Tampoc s'han fet més metres de cobertura de la ronda de Dalt a Horta-Guinardó més enllà dels poc més de 180 que es van començar a cobrir el mandat passat. No hi ha hagut nous projectes. Només una partida de 300.000 euros en el pressupost del 2023 per al projecte executiu. "Els barris de muntanya hem rebut poc pressupost", es queixen des de l'associació de veïns de Montbau.

No s'ha concretat tampoc, com es preveia, el projecte consensuat per reformar totes les rondes que envolten Ciutat Vella i, de fet, el debat encara no s'ha tancat ni a la primera, la de Sant Antoni. Tampoc ha tingut cap concreció l'anunci electoral de Colau de fer nous barris en zones com la plataforma del zoo marí del Fòrum, la Carbonera (al final del Paral·lel) o sobre una eventual cobertura de la ronda Litoral, que era un projecte que també s'apuntava que s'estudiaria en l'acord comuns-PSC. L'únic punt dels anunciats on sí que ha avançat aquesta idea és a la Fira de Montjuïc, on es projecten 500 habitatges a tocar del Poble-sec.

Mobilitat

Menys carrers limitats a 30 dels anunciats i motos a les voreres

L'últim debat ciutadà a Barcelona ha sigut el dels radars col·locats en punts estratègics, com les portes d'algunes escoles, per comprovar que no se supera el límit de velocitat, que és de 30 km/hora davant dels centres escolars protegits. Un dels compromisos de Colau en campanya era que el 75% dels carrers de la ciutat passarien a tenir la velocitat limitada a 30 i que això no se cenyiria només a carrers de la xarxa secundària. El compromís s'ha complert en aquesta xarxa secundària que, a principis del 2020, es va decretar tota xarxa 30 (s'arribava així al 67% dels carrers) i també s'ha reduït la velocitat en vies pacificades com Consell de Cent o a Creu Coberta i Diputació, però no s'ha concretat en carrers principals que també s'havien anunciat. Tampoc s'ha aplicat l'anunci que van presentar juntes la socialista Rosa Alarcón, quan era regidora de Mobilitat, i la responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, de multar les motos mal aparcades a les voreres.

Seguretat i neteja

Fre al porta a porta i domini en el rànquing de preocupacions

Collboni va assegurar en campanya que acabarien en un any amb la sensació d'inseguretat a Barcelona, un objectiu difícil de mesurar, però que si es tenen en compte les respostes dels ciutadans al baròmetre municipal, no s'ha assolit: continua encapçalant el rànquing de preocupacions, una constant des del 2018 que en l'última edició fins i tot pujava 2,8 punts respecte a l'últim baròmetre i és la principal preocupació per al 24,8% dels enquestats, a prop de les xifres del 2019, en plena crisi dels narcopisos. Les últimes dades oficials, però, recullen una baixada dels fets delictius del 16,7% si es comparen amb els del 2019. El que sí que s'ha fet en aquesta àrea, capitanejada per Albert Batlle, és convocar les 1.000 places promeses per ampliar el cos de la Guàrdia Urbana. I no s'ha concretat el projecte per al nou Centre d'Emergències, que ara el govern voldria a les Tres Xemeneies del Paral·lel, però que continua sense acord. Ni s'ha impulsat el nou pacte per a la convivència.

Si el mandat passat la inseguretat centrava la major part de les queixes, ara la brutícia li fa competència i ja és la segona preocupació al baròmetre. El pacte de govern recollia la posada en marxa de la nova contracta, que es troba en la fase final de desplegament. Ja hi ha el 100% de la plantilla prevista, però s'està pendent encara d'algunes de les noves màquines (n'han arribat el 70%). L'ambició de portar el sistema de recollida porta a porta a nous barris no s'ha acomplert. Després de la prova de Sant Andreu, on es van haver d'introduir canvis per a la recollida de l'orgànica, el desplegament s'ha aturat: no s'ha fet ni la segona fase d'aquest barri, ni s'ha portat a Horta i Sant Antoni, com es preveia. Aquesta va ser, de fet, una de les primeres pugnes entre PSC i comuns, perquè els socialistes van pressionar per posar el fre.

Habitatge

No s'ha elevat al 50% la reserva de pisos protegits en cap punt de la ciutat

Més enllà de les grans promeses per construir i adquirir pisos per ampliar el parc públic, el pacte de govern en preveia 1.500 cada any entre les dues fórmules (segons les últimes dades, el parc públic ha passat de 7.500 pisos a 11.500 en set anys i ara n'hi ha més de 2.000 en obres i mil més en projecte i des del 2015 se n'han comprat 1.361, però el govern encara no ha presentat el balanç final de totes les xifres). Colau va anunciar que apujaria fins al 50% la reserva per habitatge protegit en noves promocions en barris molt pressionats com Gràcia o zones de Ciutat Vella. I això, que el pacte de govern recollia com un punt a estudiar, no s'ha fet, tot i que a Gràcia sí que s'ha aprovat que la reserva serà obligatòria també en parcel·les més petites (a partir dels 400 metres quadrats de sostre). Tampoc no s'ha posat en marxa un centre de referència contra el mòbing per assessorar els afectats. I continua pendent la llei estatal per declarar zones tensionades on poder limitar les pujades de lloguer.

Projectes encallats

Ni funerària pública, ni (encara) dentista municipal o consultes ciutadanes

El projecte de crear una funerària pública era una de les ninetes dels ulls dels comuns durant el seu primer mandat, però la iniciativa no va trobar prou suport polític. Els socialistes, de fet, s'hi van oposar. Així i tot, BComú la va tornar a posar al seu programa i el PSC, en l'acord de govern, va acceptar un punt on s'especificava que s'acabarien tots els estudis i es treballaria en els consensos necessaris per tirar-la endavant. Cap notícia fins avui.

Sí que n'hi ha hagut, de notícies, sobre el projecte de posar en marxa un servei de dentista municipal que oferís tarifes fins a un 40% més econòmiques que les consultes convencionals, que es va aprovar a les acaballes del mandat anterior, però que ha topat amb la justícia. Sí que funcionen les consultes gratuïtes per a persones vulnerables, però no el dentista com un servei municipal obert a tothom. El govern municipal defensa que l'última sentència contra el projecte encara no és ferma i que, per tant, el manté en cartera amb la idea d'activar-lo aquest 2023. Un punt que també va topar amb la justícia és el de les multiconsultes que els de Colau volien promoure ja el mandat passat. El que ha calgut, en aquest cas, és una modificació del reglament de participació, que ja s'ha aprovat i que ara multiplica per sis les signatures necessàries per convocar una consulta ciutadana (si abans n'hi havia prou amb 15.000, ara en caldran 88.709, que són les que fixa la llei de consultes catalana). Cap, aquest mandat.

Infància i gent gran

Ni s'han fet deu escoles bressol ni s'inspeccionen residències

En campanya electoral, el PSC va prometre impulsar 35 noves escoles en un mandat per sumar-se a les 101 que ja funcionaven. El pacte amb els comuns (que són els que han capitanejat l'àrea) recollia un pla per fer-ne 35, deu de les quals aquest mandat. L'últim balanç recollia que ara n'hi ha 103 i la previsió és obrir-ne quatre durant aquest any (dues de les quals per substituir instal·lacions antigues) i arribar... a les 105. I que n'hi ha set més en projecte. Lluny de totes les promeses. Pel que fa a la població a l'altre extrem d'edat, la gent gran, Colau va reclamar en campanya al Govern que traspassés a la ciutat les competències i els recursos per posar en marxa residències. Una demanda que va quedar recollida en l'acord de govern, on també s'especificava que es volia que l'Ajuntament pogués inspeccionar residències. No hi ha hagut canvis de competències, però sí un impuls municipal a la construcció de pisos per a gent gran: s'ha fet l'adjudicació més gran d'habitatges dotacionals per a aquest col·lectiu (345), que se sumen als 1.433 habitatges de lloguer per a gent gran que existeixen a la ciutat.