Els incidents per “ideologia política” es van disparar arran de l’1-O

El maig va ser el moment àlgid, amb 93 casos, però Buch nega que hi hagi una ultradreta “organitzada”

L’Ateneu Popular de Sarrià va quedar destrossat a finals de març després que hi provoquessin un incendi i pintessin símbols nazis i amenaces als CDR. Membres de Democracia Nacional van fer pintades i van enganxar cartells fa una setmana al casal popular de Nou Barris i van amenaçar els veïns. I aquesta setmana uns veïns de Verges han plantat cara a un grup d’encaputxats que despenjaven estelades. Són alguns dels incidents per ideologia política, que és com els denominen els Mossos d’Esquadra, dels últims mesos.

Des del maig fins al juliol, la policia ha registrat 178 incidents per delictes d’odi d’aquest tipus, però aquest recompte inclou les accions feixistes –com l’agressió a un manifestant a la presó de Lledoners– i les accions dels CDR –com la protesta contra el jutge Llarena–. “És un problema que afecta la seguretat ciutadana del país”, va assegurar ahir el conseller d’Interior, Miquel Buch, sobre els incidents per ideologia política, que atribueix a “determinades persones que alteren l’ordre públic dels catalans”. “Que algú vegi vulnerats els seus drets ideològics i polítics per culpa d’uns altres és un fet que reprovem, perseguim i perseguirem”, va avisar Buch.

El maig va ser, amb 93 casos, el mes en què es van produir més delictes d’odi d’ideologia política des de l’1-O. Ho va explicar el cap dels Mossos, el comissari Miquel Esquius, que va apuntar que el maig va ser el mes “àlgid” i el moment en què “es va visualitzar” que hi havia aquest problema. Des d’aleshores la tendència ha anat a la baixa, perquè al juny s’han registrat 52 casos, i al juliol, 33, però Buch va afegir que els Mossos han activat un pla operatiu per combatre els incidents relacionats amb la ideologia política. El departament d’Interior no va concretar quantes persones han resultat ferides en els 178 casos dels últims tres mesos ni quantes han sigut identificades per haver provocat els incidents, encara que el conseller va negar que hi hagi un moviment d’ultradreta “organitzat”.

Més casos al Bages i al Maresme

“Hem de pensar que de la mateixa manera que hi ha els CDR locals, hi ha els GDR locals”, va dir Buch, que va valorar que la protesta del cap de setmana contra Llarena en un restaurant a Mont-ras és una “forma d’expressió ciutadana”, tot i que els Mossos l’han inclòs en els incidents del juliol per ideologia política. Buch va assegurar que es tracta de casos “puntuals” al conjunt de Catalunya, malgrat que va admetre que els incidents per ideologia política s’han concentrat, per quantitat, entre dues comarques: el Bages i el Maresme.

El conseller d’Interior va rebutjar que l’extrema dreta estigui “desacomplexada” i va considerar que els casos de les últimes setmanes “han tingut més notorietat”. També va defensar que els Mossos actuen “extremadament ràpid” i que les imatges dels incidents que circulen per les xarxes socials formen part de cada expedient. Buch va afegir que els delictes d’odi es resolen per la via penal, en la qual es treballa amb el fiscal d’odi, o bé per l’administrativa –que pot implicar sancions d’entre 30.000 i 600.000 euros.

Així, va confiar que les sentències judicials i les sancions demostrin que “ningú pot creuar una línia vermella; qui no ho respecti, es trobarà amb totes les eines del país per aturar-ho”. Tot i això, dels 178 incidents dels últims tres mesos, de moment només hi ha una sentència: la de l’agressió a la presó de Lledoners. De fet, el conseller d’Interior va demanar al govern espanyol la creació de jutjats per als delictes d’odi: “Està molt bé que es facin gestos sobre què ha de passar al Valle de los Caídos, però és necessari que a Catalunya tinguem jutjats especialitzats en delictes d’odi”.

Més continguts de