Casserolada i cassolada

Un cop més li foto un glop a la petaca i llegeixo a tots els mitjans en català que al barri de Gràcia hi haurà una “cassolada” convocada pels desallotjats del Banc Expropiat “per protestar per la decisió judicial i per les actuacions policials des de dilluns”.

Si algú diu que a Gràcia hi ha una cassolada, jo entenc que hi haurà una cassolada. És a dir, que algú hi haurà preparat un menjar que “s’ha cuinat d’un cop en una cassola”. Per exemple, i cito el DIEC, una cassolada d’arròs. Aquesta és la definició de cassolada fins avui. Per exemple, una cassolada de fideus o una cassolada de sípia a la bruta. Però resulta que no, que no és això. Que el que ells faran en realitat és una casserolada. Un terme, és cert, que no surt al DIEC com sí que surt en castellà a la RAE.

Una casserolada, al contrari que una cassolada, que ja hem dit què era, és una protesta que consisteix a picar amb un objecte contundent una casserola. Les primeres casserolades (cacerolazos, se’n diuen també) vénen de Xile i l’Argentina i el fet de picar l’objecte amb què se sol cuinar simbòlicament vol demostrar que qui protesta té gana i no en té ni per menjar.

Una cassola és un “vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar-hi”. En canvi, la casserola és també un vas, també rodó, sempre de metall, mai de terrissa, que també serveix per a guisar-hi, que pot ser més alta que la cassola i que, important, té mànec. Tenir mànec és una diferència fonamental de cara a l’escrache o la protesta. No cal dir que si ets un protestaire molt slow food pots fer servir un wok, que si bé és propi d’altres latituds demostra un fervor envers el punt de cocció de les verdures i el gingebre molt lloable i, per extensió, cap als problemes dels okupes del Banc Expropiat. Si dius que fas una cassolada vol dir que convides els veïns a sopar. Que no estaria malament, després de tot.