L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'A tots aquests a qui no els importaria viure en dictadura'

Avui que fa 50 anys que va morir Franco és notícia que el suport a la democràcia a Catalunya és al nivell més baix des del 2012.

Segons una enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, vora un 20% dels catalans, vora un milió de persones, estan oberts a una dictadura. Mala notícia provocada per la barreja de diversos factors:

Mala situació econòmica de la gent. Ara el problema ja no és l’atur. De feina n’hi ha, però els sous poden no fer-te sortir de pobre. 

El problema és l’habitatge. El preu del metre quadrat continua batent rècords. Llogar, i ja no dic comprar un pis, és caríssim. I això empeny la societat cap a la pobresa. Reacció primària: si la política no soluciona els meus problemes, el sistema no em serveix. 

Un altre factor: ha passat mig segle des que va morir el dictador i molta gent ignora el que de debò vol dir viure en una dictadura a Espanya: prohibició dels partits polítics, dels sindicats, detencions arbitràries, tortures, presons i fins i tot pena de mort. Censura informativa. Comunicacions vigilades. Retirades de passaport a discreció. Prohibició del català. Prohibit inscriure el teu nom en català al Registre Civil. Retrocés en els drets de les dones. Si visquéssim en una dictadura, hauríem de sortir de la Unió Europea. Amb la llibertat passa el mateix que amb tantes coses bones de la vida, que és que no els dones valor fins que les perds. Sembla que la democràcia no faci cap diferència a la nostra vida. Error. Error greu. Tot i les limitacions del sistema, la democràcia és l’únic sistema polític que ens permet viure amb dignitat, encara que sigui perquè pots fer fora un govern. Prova de fer fora un dictador. Som nosaltres els que hem d’omplir de sentit aquesta carcassa que en diem democràcia. No és democràcia i ja està. És corresponsabilitat, cada dia.

Cal tenir compte, també, canvis recents, com la immigració, que ve amb forta demanda de serveis públics, i que és ràpidament utilitzada per l’extrema dreta com a culpable de tots els nostres problemes. Sense oblidar el canvi tecnològic, que fa que molta gent, sobretot els més joves, visquin en canals de YouTube o de TikTok on els inflen el cap amb mentides i odi. El fenomen és mundial i afecta totes les democràcies, com estem veient des dels Estats Units fins a França i Itàlia.

I en el cas espanyol no perdem de vista que el cap de l’Estat és l'hereu del rei que va posar Franco, i que aquest rei que va posar Franco, Joan Carles, ara parla bé del dictador públicament. El rei va ser motor de canvi (dins d’un ordre), però s’ho va cobrar en forma de comissions, és a dir, de corrupció davant la qual va fer callar molta gent durant molt de temps, fins que algú va decidir que si Joan Carles seguia així es carregaria l’invent i van forçar l’abdicació. 

No oblido que ha estat en una democràcia que l’intent independentista de Catalunya ha estat combatut amb clavegueres de l’Estat, violència policial, por econòmica i biaix judicial. Però és que estem parlant d’un país gens acostumat a la llibertat, de matriu centralista i castellana i, per tant, anticatalana per definició. I això, en 50 anys de democràcia, s’atenua o es matisa, però no desapareix. 

Bon dia.