Cinema a 3,5 euros: 10 pel·lícules recomanades per a la Festa del Cine

BarcelonaTorna la Festa del Cinema, la iniciativa dels exhibidors i distribuïdors de cinema per incentivar el consum de cinema en sales. Des del dilluns 3 de novembre fins al dimecres 5 de novembre, els cinemes adherits a la promoció –la majoria de l'Estat– oferiran l'entrada a 3,5 euros. Ja no és necessari imprimir l'acreditació per gaudir del preu reduït de l'entrada, simplement anar al cinema i comprar-la. Les condicions de la promoció i la llista de cinemes adherits es pot consultar al web Fiesta del Cine. Triem deu pel·lícules disponibles a la cartellera:

En bata i fumant marihuana mentre paeix una ressaca tremenda. Així és com Bob Ferguson, l’activista tronat que encarna Leonardo DiCaprio, s’assabenta que ha de sortir corrents perquè el militar dement amb qui comparteix un insospitat triangle romàntic va darrere del seu cap i del de la seva filla adolescent. Una batalla tras otra és l'última obra mestra del cinema nord-americà i d'un dels seus grans mestres, Paul Thomas Anderson. Llegiu aquí la crítica completa.

The mastermind, que acaba de guanyar el premi a la millor pel·lícula a la Seminci de Valladolid, ens transporta als Estats Units convulsos dels inicis dels setanta, acabats de despertar del somni utòpic dels seixanta. En una ciutat petita, JB Mooney (un excel·lent Josh O’Connor que canvia l’arrugat vestit blanc de La quimera per desgastats jerseis de llana), estudiant d'art fracassat, pare de família i fuster en atur, organitza el que imagina com un cop perfecte: el robatori d'unes obres d'art d'un museu local. Llegiu aquí la crítica completa.

En el cinema de Jaume Claret Muxart hi ha inquietud i tremolor, però sobretot una intensitat plàstica que s’aprecia en les imatges rodades en 16 mm d’Estrany riu, l’opera prima d'aquest jove director (26 anys). Estrenada a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia i presentada a l'últim Festival de Sant Sebastià, on Claret Muxart va estudiar cinema a la Zine Eskola Elías Querejeta, la pel·lícula neix de les observacions del director durant els viatges que feia amb la família seguint en bicicleta el curs de rius de l’Europa central. Llegiu aquí l'article complet.

Membre actiu de la Revolució Verda iraniana, des del 2009 Jafar Panahi ha estat víctima de diferents detencions, empresonaments i reclusions domèstiques per part del govern del seu país. Un simple accidente representa, a primera vista, un retorn a una certa normalitat. La guanyadora de la Palma d'Or a Canes, que està arrasant a la taquilla francesa, és una pel·lícula rodada en circumstàncies menys restrictives i suposa, si parlem de narrativa, una de les obres més accessibles del director iranià. Llegiu aquí la crítica completa.

L’italià Luca Guadagnino, director de Call me by your name, ha descrit Caza de brujas com un thriller moral. Un exercici de ficció especulativa que es construeix sobre un enigma torbador: què va passar entre un professor de filosofia de la Universitat Yale (Andrew Garfield, temperamental) i una alumna afroamericana (Ayo Edebiri, camaleònica) de bona família i parella d’una persona trans? Va ser una trobada consentida o una agressió sexual? Llegiu aquí la crítica completa.

Resulta curiosa la coincidència del possible viratge de Rosalía cap a l’espiritualitat amb l’estrena del tercer i notable llarg d’Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos), guanyador de la Concha d’Or a Sant Sebastià. Ainara, una adolescent (Blanca Soroa, tota una revelació), comunica a la seva família benestant que vol fer-se monja de clausura. Els nervis es desfermen i les posicions s’enfronten: d’una banda, hi ha el pare vidu, incapaç de fer-se càrrec de les seves tres filles; de l’altra, la tia (Patricia López Arnaiz, en mode cicló). Llegiu aquí la crítica completa.

A les pel·lícules dels germans Dardenne s’hi entra fent el cor fort i se'n surt rebregat. Així ha estat des de sempre, i així continua sent. És cert que a Recién nacidas no hi ha cap sorpresa o innovació. Però, en altres mans, aquest film que segueix la vida de cinc adolescents en risc d'exclusió social allotjades en un centre d’acollida per a mares joves de Lieja, seria un cataclisme. Llegiu aquí la crítica completa.

A Los tigres, els germans que encarnen Antonio de la Torre i Bárbara Lennie són bussos que reparen amb urgència (perquè, ja se sap, el temps són diners) els petroliers que fan parada al port de Huelva. Aquesta professió arriscada erosiona la salut mental i física dels protagonistes, que en un moment determinat es veuen empesos a prendre una mala decisió per sortir del pou. Alberto Rodríguez descriu les seves circumstàncies amb precisió, estalviant-se justificacions i judicis. Llegiu aquí la crítica completa.

La vida de Chuck està dividida en tres actes. Cadascun és d’un gènere diferent: un relat apocalíptic, una anècdota musical i una història d’iniciació. A més, aquest film que adapta un llibre de l'Stephen King més amable i humanista (el de Compta amb mi o La milla verda) comença pel final: de la mort del personatge fins a la seva infantesa. I Mike Flanagan, un autor avesat al terror, s’estrena en un registre fantàstic sentimental i fabulador. Llegiu aquí la crítica completa.

A La hermanastra fea, reinterpretació del conte de la Ventafocs des del punt de vista de la germanastra lletja que va triomfador en l'última edició del Festival de Sitges, l’Elvira ha de competir amb la seva bella germanastra per conquerir el príncep, l’única solució a la vista per als problemes financers de la família. Conscient del desavantatge que té la noia, la mare la porta a un cirurgià estètic que aplica mètodes contundents que l’Elvira entoma sense resistència, víctima d’una pressió estètica que l’ha convençut de la seva lletjor. Llegiu aquí l'article complet.