Reforma laboral
Economia 29/12/2021

Tres mesos per adaptar-se als nous contractes de la reforma laboral

La normativa endureix les indemnitzacions tant dels contractes temporals com dels fixos discontinus

4 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts.

MADRIDUn pas més per a l'entrada en vigor de la reforma laboral. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al reial decret llei del nou marc normatiu en matèria laboral, després de l'acord entre govern espanyol, sindicats i patronals i que modificarà alguns dels articles de l'actual Estatut dels Treballadors. "Es passa pàgina a la precarietat laboral", ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres. La norma entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que tot indica que serà demà dimecres, per bé que després es traslladarà al Congrés dels Diputats on li espera el pols polític. Ara bé, no tots els canvis que recull el text entraran en funcionament de manera immediata. En alguns casos, treballadors i empreses comptaran amb un període de temps per fer la transició.

Les empreses tindran tres mesos a partir d'aquest dimecres per adaptar els actuals contractes temporals dels seus treballadors a les noves formes contractuals que recull la nova legislació. En aquests moments a Espanya hi ha uns quatre milions de treballadors temporals. Un cop passi aquest termini, les empreses que no s'hagin adaptat a la normativa i que per tant tinguin contractes fraudulents es podrien enfrontar a les noves multes que preveu la reforma: fins a 10.000 euros per cada treballador en situació irregular. És a dir, si una empresa té set empleats fraudulents, amb l'actual norma Inspecció del Treball li posava una multa. Amb la reforma, en canvi, en rebrà set.

Els nous contractes temporals hauran de respondre a causes molt concretes, ha recordat Díaz, que ha reiterat que el contracte ordinari "serà l'indefinit". De fet, el principal objectiu de la norma és collar la taxa de temporalitat, un dels mals endèmics del mercat laboral espanyol. Així, les empreses podran contractar de forma temporal si es donen dos motius: o bé per "circumstància de producció", és a dir, per increments ocasionals imprevisibles en la producció o per oscil·lacions de la demanda. En aquest cas, com a norma general duraran sis mesos, amb l'opció d'una pròrroga de sis mesos més. Només en cas que siguin situacions "ocasionals i previsibles" es podrà contractar durant 3 mesos, mai de manera continuada, per bé que l'empresa haurà "d'assenyalar adequadament el motiu". Això està pensat sobretot per a empreses que veuen alterada la seva activitat per la campanya de Nadal o campanyes agrícoles.

El segon motiu pel qual una empresa podrà contractar de forma temporal és en cas de "substitució del treballador". A més a més, per considerar que una persona no és "temporal" sinó "fixa" es redueix l'encadenament de diferents contractes a 18 mesos, durant dos anys (abans eren 24 mesos, durant un període de 30 mesos).

Ara bé, per adaptar-se als canvis al voltant dels contractes d'obra i servei -n'hi ha més de 8 milions, segons el SEPE, i és la principal via de contractació fraudulenta a Espanya i amb la reforma desapareixen- les empreses tindran el doble de temps, és a dir, sis mesos. A més, es redissenya el contracte fix per obra de la construcció. De forma ordinària seran considerats indefinits i, un cop acaba l'obra, l'empresa tindrà l'obligació d'intentar formar i recol·locar el treballador en altres obres o, en cas que això no sigui possible, es produirà una extinció del contracte.

Penalització de la fi dels contractes

Amb la reforma també s'endureix la penalització dels contractes de curta duració, així com dels fixos discontinus, que afectaran més sectors. En el primer dels casos s'introdueix una penalització per cada baixa d'un contracte temporal. Fins ara aquesta penalització o desincentiu era "lineal"; en canvi, ara, com més curt sigui el contracte, més alta serà la penalització. Com a norma general, els contractes de menys de 30 dies tindran una cotització a la Seguretat Social addicional de 26 euros quan es donin de baixa.

Així, si per exemple una empresa dona de baixa un treballador que ha tingut un contracte de deu dies, la penalització serà de 26 euros, però si aquest període de treball es cobreix amb dos contractes consecutius de cinc dies, la penalització seria de 52 euros, és a dir, el doble. Alguns casos, però, s'escapen d'aquesta cotització addicional: la mesura no s'aplicarà al règim especial de treballadors agraris per compte propi, tampoc a les treballadores de la llar, als empleats de la mineria del carbó ni als contractes per substitució.

D'altra banda, el fet que els contractes fixos discontinus no siguin tan restringits i afectin més sectors (no només treballs estacionals o vinculats a activitats productives de temporada, sinó també intermitents, però amb períodes d'execució concrets, determinats o indeterminats), comportarà ampliar les seves indemnitzacions per la fi d'un contracte a altres activitats (aquestes indemnitzacions són més elevades que les d'un contracte temporal perquè el fix discontinu està considerat un contracte indefinit). En concret, les indemnitzacions quan acaba un contracte fix discontinu oscil·len entre els 20 i els 33 dies per any treballat, molt per sobre dels contractes temporals, amb indemnitzacions de 12 dies per any treballat.

Convenis sectorials i ERTOs

Els canvis normatius, però, també han afectat elements com la ultraactivitat, que es recupera de ple; els convenis sectorials, que prevaldran a l'hora de negociar el salari, així com el mecanisme d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), que en alguns casos mantindrà exoneracions de fins al 90%.

Pendents de la negociació del salari mínim interprofessional

El consell de ministres d'aquest dimarts també ha aprovat la pròrroga de l'actual increment del salari mínim interprofessional (SMI) fins a 965 euros al mes en 14 pagues, per tal que no decaigui mentre es negocia un nou augment amb sindicats i patronals. Així, si bé el 2022 arrencarà amb un salari mínim congelat, la intenció del govern espanyol és que augmenti fins a arribar al 60% del salari mitjà abans que acabi la legislatura.

L'últim increment del mes de setembre, acordat només amb els sindicats però no amb les patronals, ja recollia el compromís d'arribar als 1.000 euros al mes en 14 pagues aquest 2022. Una demanda que aquest dimarts CCOO i UGT han tornat a fer. Si bé els sindicats confien en arribar a un acord amb el ministeri de Treball, obert també a un augment aquest 2022, miren de reüll qualsevol moviment de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que sempre s'ha mostrat més reticent a aquestes mesures.

De fet, l'últim missatge que Calviño va llançar sobre el tema obria la porta a anar en la direcció contrària: "No es pot minimitzar el que s'ha fet fins ara, i no es pot oblidar que el salari mínim ja arriba als 1.125 euros al mes en dotze pagues, que és l'indicador que s'utilitza en les comparacions europees".


stats