Barça
Esports  /  Barça 07/03/2023

Joan Laporta: llums i ombres després de 24 mesos a la centrifugadora

El president blaugrana compleix dos anys de mandat amb molts fronts oberts i el difícil repte de mantenir intacte el model de propietat del club

5 min
El president executiu del Barça, Joan Laporta i Estruch.

BarcelonaJoan Laporta va retornar a la cadira presidencial del Barça fa tot just dos anys. En unes eleccions celebrades en plena pandèmia, l'advocat va acumular el 54,28% dels més de 55.000 vots dels socis. Va superar Víctor Font (29,99%) i Toni Freixa (8,58%), els altres dos candidats a governar, i va prendre possessió del càrrec uns dies més tard, després d'un ardu camí per aconseguir els avals que va acabar amb Jaume Giró fora de la junta, quatre directius sumats a última hora i l'ajuda dels empresaris Jaume Roures i José Elías.

La carrera per reunir el 15% del pressupost del club, un requisit que avui ja no és imprescindible, va ser el primer episodi d'un segon mandat en què Laporta ha extremat el presidencialisme que ja va deixar caure en els últims anys del primer. En un context marcat per la urgència econòmica, el dirigent ha defensat una gestió d'"empresa familiar", més rica en lleialtat que en professionalitat, de la qual fem balanç a l'ARA amb els missatges que va difondre en campanya.

Joan Laporta durant l'homenatge a Johan Cruyff a S'Agaró.

"Tornarem l'alegria al barcelonisme"

Laporta va apel·lar al component emocional. Assessorat pel publicista Lluís Carrasco, ideòleg de la cèlebre lona a tocar del Bernabéu, l'actual dirigent va prioritzar l'oratòria optimista a les propostes concretes. Va entendre que el soci, tip de les golejades europees, de la foscor dels últims mesos de Bartomeu i de les restriccions pandèmiques, necessitava una gran alegria associada a la seva figura.

24 mesos després, i malgrat les turbulències del seu govern, l'advocat conserva bona part de la popularitat que el va fer president. Va ser el primer interessat a reforçar el primer equip de futbol perquè el Camp Nou tornés a omplir-se d'il·lusió i, amb les dades a la mà, ho ha aconseguit. Els gairebé 90.000 aficionats que van omplir l'estadi diumenge davant del València són una prova que l'alegria que Laporta volia "retornar" ha reemergit.

"Tornaran les nits màgiques del nostre imaginari col·lectiu"

Encara que no hi cregués per la seva falta d'experiència (i per la seva vinculació a Font), Laporta va acabar fitxant Xavi per substituir Koeman. En el seu primer curs complet, l'egarenc ha construït un equip molt sòlid que és líder de la Lliga amb nou punts d'avantatge sobre el Reial Madrid; semifinalista de Copa i campió de la Supercopa. Els fitxatges de Lewandowski, Kounde o Christensen han servit per apujar el nivell als tornejos estatals, però es queda curt a Europa, on l'equip ha caigut dues vegades seguides a la lligueta de la Champions i tampoc ha fet bona la consolació de l'Europa League.

"Tornaran les nits màgiques del nostre imaginari col·lectiu: Wembley, París, Roma, Berlín...", deia Laporta. ¿Es complirà el vaticini després de dues temporades de decepció continental? Costarà per dos motius: l'enorme competència que suposen els clubs-estat i els equips anglesos i la guerra oberta amb Javier Tebas i la Lliga pel fair play financer. Tampoc està clar si la Superlliga, el projecte que defensa amb Florentino i que avançarà o no en funció del que digui el Tribunal de Luxemburg, solucionarà la sequera.

"Si guanyen els altres candidats, serà molt més difícil que Messi es quedi"

Un dels temes més recurrents de les eleccions va ser la continuïtat de Leo Messi. L'argentí, que mesos enrere havia enviat un burofax a Bartomeu per abandonar el Camp Nou, acabava contracte i tots els candidats en parlaven. Laporta va fer valer la seva relació personal amb l'astre per prometre que el renovaria amb un projecte esportiu que l'encisés.

Però mesos més tard Messi s'acomiadaria, sol i entre llàgrimes, del club de la seva vida. Quan semblava que signaria el nou contracte, tot va saltar pels aires després que el Barça rebutgés l'operació financera amb el fons CVC i que Laporta i Yuste discutissin amargament amb el pare i agent del futbolista, que va trigar ben pocs dies a tancar un acord amb el PSG. Ara, amb un Mundial al sarró, el 10 torna a quedar lliure el 30 de juny i Laporta, sempre optimista, encara no descarta recuperar-lo. Mentrestant, Mateu Alemany i l'àrea esportiva, més realistes, es preparen per a un mercat amb més moviments de sortida que no pas d'entrada.

"Aplicarem els preceptes de l'economia clàssica"

En l'últim debat electoral, Laporta va detallar un pla de xoc amb cinc erres: refinançar el deute, reduir les despeses, recuperar ingressos, restablir la tresoreria i revisar el pressupost.

El balanç de la seva gestió econòmica, que ha dut a terme majoritàriament sense la figura de director general (Ferran Reverter va plegar fa un any) i amb Eduard Romeu en comptes de Jaume Giró, revela que el pla de xoc encara està en marxa.

  • Refinançar el deute. En la seva primera assemblea, Laporta va obtenir llum verda per a una operació de gairebé 600 milions amb Goldman Sachs (a retornar en 10 anys amb un interès de l'1,8%) per allargar els compromisos heretats de la gestió de Bartomeu. En la segona trobada amb els compromissaris, ja amb Messi fora del club, la directiva va defensar situar les pèrdues de la temporada 20/21 en els 481 milions, amb devaluacions de jugadors incloses i provisions de futur que encara llasten el límit salarial de la Lliga.
  • Reduir les despeses. El Barça paga menys salaris esportius que el 2019. Amb tot, la nova junta ha aprovat contractes llargs i creixents com el de Lewandowski, que acabarà el 2026 amb gairebé 38 anys. Laporta va tenir l'opció d'ordenar un ERTO per controlar l'excés en els sous esportius, però el va descartar per impopular. Mentrestant, als despatxos, ha augmentat diverses partides, moltes d'elles soterrades en despeses de gestió i altres, que se sumen a una despesa total en el curs present de 1.065 milions d'euros.
  • Recuperar ingressos. Malgrat l'entrada de Spotify com a patrocinador principal i al retorn del públic al Camp Nou, el Barça segueix tenint un problema amb els ingressos. Tant, que el curs passat va haver d'activar les famoses palanques per tancar l'exercici amb números verds i poder fitxar. Enguany, avançar ingressos futurs a canvi d'interessos ja no funcionarà als ulls de la Lliga.
  • Restablir la tresoreria. El 2021 va ser Goldman Sachs, el 2022 Sixth Street, i el 2023 s'estudien operacions per cobrir el forat operatiu del Barça, un dels motius de la falta de tresoreria a mesura que s'acosta el tancament econòmic. Vendre part de Barça TV i del museu, així com la celebració d'amistosos, són opcions a sobre la taula.
  • Revisar el pressupost. Sense la cotilla de Reverter, Laporta ha ordenat un canvi de noms a les oficines que ha provocat més de 100 sortides entre pactes i acomiadaments que han suposat més de cinc milions d'euros als comptes del club. Altres departaments interns, com ara el de seguretat, han multiplicat les quantitats que hi dedicava la junta anterior.

"Som partidaris de continuar a l'estadi durant les obres del Camp Nou"

Abans d'entrar a governar, Laporta es manifestava partidari d'iniciar la reforma del Camp Nou, plat fort de l'Espai Barça, sense haver d'abandonar-lo.

Dos anys després, els fets tomben aquestes intencions, ja que el Barça té previst jugar a Montjuïc durant com a mínim una temporada i un terç mentre Limak, l'empresa turca guanyadora del concurs, s'afanya amb els treballs a Arístides Maillol. L'exili provocarà un forat als ingressos d'uns 100 milions i, segons les previsions del club, allunyarà el soci dels partits del primer equip. Tot plegat sense llicència definitiva d'obres, amb el finançament encara per tancar en un marc de pujada de tipus d'interès i la reputació blaugrana afectada pel cas Negreira, del qual Laporta encara no ha dit gaire cosa.

Col·locar 1.500 milions de deute per fer un nou estadi sobre l'esquelet del vell Camp Nou sense discutir el model de propietat del Barça és tot un repte a curt termini. Però Laporta, tan amant de la rauxa que de vegades és temerari, segueix decidit a tirar pel dret. Si se'n surt, no seria la primera vegada.

stats