"A cada ‘reel’ que té èxit, algú et diu «háblame en cristiano»": parlen els 'influencers' del català

BarcelonaEls joves i les xarxes són dos dels àmbits en què el català està patint un retrocés més accentuat. Només un 25% de joves es declara catalanoparlant, una xifra que puja al 40% si hi sumem els que s’identifiquen com a bilingües, segons l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya. El canvi d’hàbits culturals hi té a veure. La cultura dels joves és cada vegada més virtual i no trepitgen els àmbits tradicionals sobre els quals l’administració havia pogut incidir amb polítiques públiques afavoridores del català: el 70% de joves no van al teatre, el 50% no van a museus ni a concerts i el 30% ni tan sols miren la televisió, segons una enquesta d’Òmnium Cultural. L’Ajuntament de Barcelona ha inaugurat aquest dijous la Casa de la Creació Digital en Català per focalitzar esforços en aquests dos àmbits: joves i xarxes. Però què en pensen ells, els influencers del català, sobre la situació de la llengua? Hem parlat amb alguns dels noms especialitzats més influents del moment en tot el domini.

Les xarxes i la manca de referents

"Els joves canvien de llengua perquè és el que veuen en els seus referents, en el seu contingut i és el que veuen socialment: el castellà és l’idioma del carrer i el català són les sabatilles per estar per casa; això està calant", adverteix Marc Lesan, del pòdcast polític i humorístic L’Arrabassada (19.000 seguidors a Instagram, 5.000 a YouTube). Al mateix temps, la "preocupació pel català" s'ha estès entre alguns joves, convertits en activistes lingüístics a xarxes en comptes com @SOS.català, que fa contingut al voltant de llengua, cultura popular dels Països Catalans i l'aprenentatge del català entre els guiris, un contingut viral que l'ha propulsat a prop de 100.000 seguidors.

Per a les seves autores, el problema és a les xarxes. "L'entorn digital està dominat pel castellà i altres llengües globals. Això fa que, de manera inconscient, els joves associïn l’entreteniment, l’humor o la cultura juvenil amb el castellà", apunta Blanca Roca. Els estudis diuen que els adolescents es passen entre tres i quatre hores al dia a les pantalles. "Quan els professors pregunten als alumnes «què voleu ser de grans?», molts responen «creador de contingut» o «youtuber». És un ofici de moda amb futur i èxit en el qual la llengua vehicular és una altra", observa Roca. Per a Joan S. Moñino, de @parlars_mallorquins (23.000 seguidors), el problema també és a fora de les xarxes, i se centra en la situació política i les lleis de cada territori, que en condicionen l’ús (immersió, codi de consum, cotes d’oficialitat...). "Les xarxes socials sí que ens permeten trencar les fronteres entre els Països Catalans, cosa que mai s’havia aconseguit amb la televisió", celebra.

Tots els creadors asseguren que mantenen el català dins i fora de les xarxes, la majoria de vegades sense conflictes, però amb paciència i tossuderia. "Quan et dediques a mantenir l’idioma a Nou Barris sempre tens el dubte de si serà incòmode, si ho hauràs de repetir molts cops. Jo encara hi estic treballant, perquè de natural defujo el conflicte. Ara, quan ho fas, vas desbloquejant nous personatges com en un videojoc", explica Lesan. A les xarxes també cal pell dura: "A cada reel en català que té una mica de visualitzacions, algú et diu «háblame en cristiano», «no se os entiende», hi ha algú vomitant odi, no falla", hi afegeix Lesan, que treballa com a community manager.

Lluitar contra un monstre

La pandèmia va fer esclatar la creació de contingut en català però, esclar, també en les altres llengües. El format curt del reel i el Tiktok ha facilitat l’accés al contingut, que està totalment globalitzat, cosa que, per obra i gràcia dels algoritmes, dificulta que el contingut en català despunti. "En castellà ens bombardegen amb contingut de tota classe i veus que, si ets influencer en aquesta llengua, acabes fent esdeveniments xupiguais a Madrid i el català queda com una cosa de segona, avorrida, no tan aspiracional, perquè els creadors grans, com jo o altres, evidentment no estem al nivell de Lolalolita, Ibai Llanos o de Marina Rivers", diu el valencià Fran Tudela, @Cabrafotuda, amb una comunitat de 189.000 seguidors a Instagram i 232.000 a Tiktok. "Lluitem contra un monstre. Per més gent que fem contingut en català, sempre hi haurà més contingut i de més qualitat en castellà per volum de gent i de marques. Una solució és que les institucions inverteixin diners per crear una escena realment potent en xarxes socials", proposa.

Al Principat hi ha hagut iniciatives amb suport públic com les beques Propulsió, els premis Crit, la Crida d'Idees de la Fundació Carulla i ara la Casa de la Creació Digital en Català, que justament vol ajudar a professionalitzar aquest camp. "És cert que, quan treballes en català, acabes tenint una comunitat més de nínxol, que pot ser molt interessant per a certes marques, però alhora és molt limitant per arribar a un públic més ampli. És difícil viure de les xarxes fent contingut en català", explica Blanca Roca. "Tenim un ecosistema sa, però encara és petit. En poden viure molt pocs. Tots hem jugat a ser directors de la Corpo i poca gent s’ha posat a fer coses, ha de sortir més gent i no sempre del canal Eva", defensa Marc Lesan que a L'Arrabassada han optat pel micromecenatge, com La Sotana o Déus i Simis.

Polititzar la llengua

Una de les fites de la creació de contingut en català seria justament que els creadors no hagin de parlar específicament de llengua, sinó fer servir el català amb normalitat per parlar de qualsevol tema; cuina, moda o famosos. Ara bé, la situació del català ho condiciona tot. "Només pel fet de parlar català ja estàs fent resistència lingüística i, per tant, fas política", diu Marc Solé (@marcsssole), un nouvingut a la creació digital, que en qüestió d’un any ha sumat 35.000 seguidors fent costumisme català.

"Sobretot al País Valencià i a les illes és inevitable fer servir la llengua com a escut polític i signe d’identitat. La llengua és un acte polític perquè estàs triant parlar la llengua minoritzada. Estem en un punt de la història que jo he decidit ser implacable: utilitzo al 100% la llengua, em pronuncio en temes polítics i soc conscient de qui està en contra meva. És necessari pronunciar-se i fer servir la llengua com a element de cohesió de poble i de país", sentencia el valencià Fran Tudela. El balear Joan S. Moñino ho viu igual: "Amb el PP i Vox arriba un moment que no pots separar llengua i política. A les illes, si no parlem de llengua nosaltres a les xarxes socials, no sé qui ho farà".

Els influencers apunten algunes idees per entendre i capgirar la situació. D’una banda, els mals hàbits. "El repte més profund és canviar l’actitud dels mateixos parlants. Molta gent sap parlar català, però tria parlar en castellà, especialment en contextos mixtos o amb desconeguts. Si no mantenim la llengua en totes les situacions, el català perd força com a llengua de convivència natural i la gent nouvinguda no percep que és necessari", diu Mireia Morales, de SOS Català, que ho veu com una mescla de "complex d’inferioritat i de respecte mal entès". Davant del creixement de la població monolingüe, d’altra banda, també veuen la necessitat de dominar del relat, és a dir, generar consciència lingüística i combatre els arguments falsos "com que el català és una llengua conflictiva", diu Solé, o una llengua inaccessible o opressora. Per a Moñino, s’ha de vincular molt més la llengua i la identitat: "S’ha fet un discurs lingüístic, però també s'ha de fer un discurs de consciència nacional, perquè sí que hi ha consciència nacional espanyola", explica.

Què s’hi pot fer?

Sobre mesures concretes, assenyalen dos fronts. Un és l’acció política. "Fer respectar la nostra llengua com si fos la llengua d’un estat –opina Lesan–. No podem demanar perdó per demanar català a Catalunya, i dir això no et fa un votant d’Aliança Catalana. És compatible ser un país obert i d’acollida i fer-te respectar". Solé i Moñino coincideixen: "Més promoció de la llengua i control més rigorós de les lleis que ja existeixen de protecció del català, com la immersió, el codi de consum, etcètera". "No crec que calgui fer el català divertit, això és com posar-se al costat de l’agressor i no de la víctima. Crec que hem de mantenir el català i tenir una visió empàtica, perquè la llengua està vinculada a les emocions", explica l’activista de Parlars Mallorquins. L’altre front és la inversió en cultura en sentit ampli. El demògraf Andreu Domingo en diu "eines de reproducció cultural" per transmetre llengua i patrimoni: "Cultura, xarxes socials, música i cinema en català poden fer més per la llengua que moltes lleis. I són molt importants els referents dels joves, que figures com Aitana Bonmatí, Pau Cubarsí i Lamine Yamal parlin català", assenyala Morales, creadora de SOS Català.