Ja s’escalfen motors per al clàssic d’aquí poc més de deu dies al Camp Nou. I arriba en un moment bastant bo per als dos equips, que empaten al capdavant de la classificació de la Lliga. A més ja estan matemàticament classificats per a la segona fase de la Champions –els sobrarà l’última jornada de la fase de grups–, si bé és cert que el Barça com a primer de grup i el Madrid com a segon. Ara la gran preocupació són les lesions i les recuperacions. Qui pitjor ho té és el Madrid amb Hazard, Marcelo i Bale tocats i amb seriosos dubtes per jugar a Barcelona. Els blaugranes, en canvi, no tenen Dembélé i podrien recuperar Alba.

Molt bé. Tot això és la part esportiva i són les preocupacions de Zidane i Valverde. Però a la cúpula blanca estan realment preocupats per totes les protestes que puguin rodejar el clàssic. De fet, es jugarà ara a mitjans de desembre perquè es va creure que era perillós fer-ho a l’octubre. Però el que semblava que era una bona idea, ara cada vegada ho sembla menys. En aquell moment el Madrid no s’havia ni plantejat canviar el clàssic de dia, i va ser Tebas qui va forçar la suspensió, mogut segurament per pressions polítiques.

Els clubs poc hi van poder dir. Si la Lliga i la Federació consideren que un partit no es pot jugar, la decisió és irrevocable. Però ara els blancs sí que estan més preocupats perquè creuen que, mentre que en aquell moment els que protestaven tenien molts fronts oberts, ara els han donat temps per preparar-se. I motius. Gairebé tothom està esperant que passi alguna cosa el dia 18. Només han fet falta un parell de missatges de Tsunami Democràtic per generar el pànic. El Madrid no vol que la seva imatge es vegi relacionada amb totes aquestes incidències.

De fet, expliquen que a l’octubre Tebas va intercanviar unes paraules amb el director general del conjunt blanc per fer el canvi d’escenari i que el partit es jugués la mateixa data però al Bernabéu. I que fos la segona volta la que es jugués al Camp Nou. Aquest alt empleat no ho va trobar malament, però a l’hora de consultar-ho amb el seu president la resposta va ser contundent. De cap de les maneres. Bàsicament per por que les protestes passessin al Bernabéu i al seu estadi s'hi veiessin pancartes o invasió de camp amb motius reivindicatius.

Ara, dos mesos després, Pérez continua patint perquè el seu club es vegi involucrat en les protestes i està exigint que li garanteixin una seguretat absoluta i sobretot que es pugui jugar el partit sense cap incidència. És difícil oferir normalitat en una situació en què això és justament el que menys hi ha.