¿Volem de debò canvis substancials?
L’hegemonia ideològica expulsa de l’àmbit del “raonable” -del que es considera “sentit comú”- aquelles idees que hi entren en conflicte. Qui les defensa acaba sent titllat de ximple, irresponsable o subversiu. Per això resulta tan difícil sortir d’aquesta crisi del covid amb canvis substancials -per imprescindibles que siguin-, perquè són canvis irreconciliables amb la ideologia hegemònica i, per tant, “forassenyats”. En trobem un clar exemple en el recent i confinat Sant Jordi. Tothom amb un mínim de cultura i sensibilitat tenia clar que l’últim que calia fer era comprar llibres a Amazon, però quan aquesta lògica ciutadana s’eleva a categoria, el que queia pel seu propi pes esdevé absurd i impracticable. L’anècdota és no comprar a Amazon per Sant Jordi, la categoria és concloure que el model de negoci d’Amazon s’està carregant el model de societat a què aspirem. La conclusió lògica en un país coherent i democràtic seria il·legalitzar el model de negoci d’Amazon.
Canvis substancials vol dir això. No vol dir concloure que si el gegant antisocial ens fa la gràcia d’establir aquí el seu quarter general i d’afavorir-nos amb uns quants milers de precaris i alienants “llocs de treball”, ja podem estar contents i agraïts. Vol dir actuar per principis: si és antisocial, si és anticiutadà, si és deshumanitzador, fora, fora i fora. “¿M’estàs dient, per tant, ximple i subversiu, que vols marxar del mercat lliure?” Sí, estic dient que això que anomeneu “mercat lliure” ens està destruint i esclavitzant. Perquè cap “mercat” pot tenir la “llibertat” d’anar contra el bé comú fent-nos més pobres a tots (en tots els sentits) per fer més rics els ultrarics. Estic dient que sense sortir d’aquest “mercat” no hi pot haver canvis substancials.
Poso Amazon com a exemple perquè és un cas extrem. És un model que maximitza la desigualtat i desertitza la vida col·lectiva, que creix i s’enriqueix esquinçant el teixit social, suburbialitzant els pobles i barris, descohesionant-nos. Però no és, ni de bon tros, l’únic exemple. N’hi ha centenars. I tornar-hi, com aquell qui res, no té res de canvi substancial. Què estarem canviant quan tornem a uns vols low cost en què donem per bo que el 80% del preu del bitllet l’hagin de pagar, sovint amb la seva vida, les generacions futures?
Cap societat fa canvis substancials si no qüestiona la ideologia hegemònica: si no té el coratge de començar de nou des d’unes altres bases. Mentre ens aferrem al precari “benestar” que ens enfonsa, ajornem l’inajornable i seguim avançant cap a un futur invivible. La primera societat que il·legalitzi Amazon, que no accepti vols low cost i posi la tecnologia -i el seu immens negoci- al servei dels ciutadans, farà canvis substancials. No se’n farà cap mentre ningú -cap persona, cap família, cap país- vulgui posar en risc la seva insolidària salvació. Com ja vaig dir en aquesta columna i avui repeteixo, és aquesta suma de salvacions unilaterals la que ens aboca a una condemna col·lectiva.
