Amb l'emissió de Manipulats, el Sense ficció estrena la dotzena temporada al prime time de TV3. La setmana que ve el programa de documentals oferirà La nova escola, sobre el projecte de renovació pedagògica Escola Nova 21, i més endavant arribaran Hi ha algú al bosc?, centrat en els 25 anys de la fi de la Guerra de Bòsnia; Ernest Lluch, lliure i atrevit, sobre la figura del polític assassinat per ETA, i Love parade, que mostra la desesperació dels familiars de les víctimes de l'allau humana que va tenir lloc fa deu anys en aquest festival de música després que el judici acabés sense culpables. Durant la tardor també s'emetrà Somia alt, que fa un retrat de l'alpinista Ferran Latorre; Penjant del fil, sobre el futur del sector de la moda, i Tricicle, que repassa la trajectòria artística d'aquest trio d'humoristes.
El 'Sense ficció' comença el curs alertant sobre la manipulació informativa
TV3 estrena el documental 'Manipulats', que posa el focus en el tractament mediàtic del Procés
SabadellUn al·legat del president de Vox, Santiago Abascal, a favor de l'amor lliure és l'arrencada del documental Manipulats, que aquest dimarts a les 22.05 h inaugura la nova temporada del Sense ficció de TV3. Es tracta, òbviament, del que es coneix com a deep fake, és a dir, un vídeo amb aparença de realitat però que ha sigut manipulat mitjançant intel·ligència artificial. Probablement ningú s'empassaria aquest muntatge, però el documental, dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis, recull molts altres casos, més subtils, de manipulació informativa, amb exemples concrets, extrets principalment de mitjans catalans i espanyols: des de portades de diaris que intenten ridiculitzar una manifestació amb una fotografia d'abans que comencés l'acte fins a testimonis crítics amb la situació política catalana suposadament escollits a l'atzar però que en realitat militen en algun partit.
Ara bé, Manipulats no és una simple enumeració de fake news sonades, sinó que intenta explorar els motius que porten alguns mitjans (o alguns líders polítics) a oferir informació esbiaixada o directament falsa, i reflexiona sobre quins efectes nocius pot tenir aquesta pràctica sobre la qualitat de la democràcia. "Si els ciutadans viuen en un món de ficció on la crítica és gairebé inexistent, per al governant amb poca afició a la democràcia l'exercici del poder és molt més còmode", adverteix el filòsof Joan Garcia del Muro. En aquest sentit, el programa fa un esbós del panorama mediàtic espanyol i assenyala com partits i empreses de l'Íbex-35 han aprofitat un moment de gran debilitat de la premsa per utilitzar-la a favor seu.
TV3 i el Procés
Una part important del documental es fixa en com s'ha tractat el Procés des dels mitjans de comunicació i en com els governs català i espanyol han intentat imposar el seu punt de vista sobre els fets. El treball explica com, abans de l'1-O, des del Diplocat es va intentar "seduir" els corresponsals de mitjans internacionals perquè mostressin simpatia per les tesis independentistes en les seves cròniques, i com això va ser percebut pels professionals estrangers. També David Miró, subdirector de l'ARA, reconeix que el diari va rebre "més pressions de la banda independentista" que no de la unionista, que veu aquest mitjà "fora del seu radi", i destaca també que "part dels lectors no volien que els expliquessin les coses que estaven passant si no estaven alineades amb el relat que tot aniria bé". Com diu l'exdirector d'El Mundo David Jiménez, "som en un moment en què la veritat, quan és incòmoda, es descarta, i en canvi la mentida s'abraça si coincideix amb les nostres conviccions".
En aquest punt, Elfa i Belis s'aturen a analitzar el paper de TV3 en el Procés i reconeixen que "el relat dels fets no sempre s'explica amb formes periodístiques afortunades". Lluís Caelles, president del consell professional d'informatius del canal públic, considera que amb TV3 s'ha utilitzat una "vara de mesurar" diferent que per a la resta de mitjans, però tot i així admet que la cadena va fallar a l'hora de "qüestionar els relats" que presentaven els líders independentistes.
Perjudicar el rival polític
Un altre aspecte en el qual Manipulats posa èmfasi és la comunicació política. D'una banda, alerta dels perills que els líders polítics decideixin prescindir de la premsa (o, fins i tot, desqualificar-la, com fa el president dels Estats Units, Donald Trump) i fer arribar els seus missatges directament a la població. "Els periodistes fan d'intermediaris entre la realitat i els ciutadans –recorda Elfa–. Si els protagonistes de l'actualitat se salten l'intermediari, la informació arriba totalment dirigida i intencionada al ciutadà".
Per altra banda, el documental revela com, gràcies a les dades que proporcionen les xarxes socials (especialment Facebook) és possible construir campanyes electorals en negatiu, orientades a desmobilitzar els votants dels partits rivals. Ho explica mitjançant una conversa amb el controvertit consultor polític Aleix Sanmartín, que va aplicar aquestes tècniques –que es mouen al límit de la legalitat– en les últimes eleccions andaluses a favor del PP.
Manipulats recull els punts de vista de periodiestes com Iñaki Gabilondo, Neus Tomàs o el cap de Mèdia de l'ARA, Àlex Gutiérrez, i d'experts com el filòsof Daniel Innerarity o l'activista Simona Levi. Entre les veus que han declinat participar-hi hi ha Susanna Griso, Ana Rosa Quintana, Antonio García Ferreras i España Global.
