Política  /  Procés 08/09/2022

Quan Junqueras criticava Mas per no ser a la Diada: què han dit els polítics abans de cada 11-S?

L'independentisme no es posa d'acord amb l'objectiu que ha de tenir la mobilització d'enguany

5 min
L’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’actual vicepresident del Govern, Oriol Junqueras.

BarcelonaA les portes de la Diada del 2022, les declaracions dels partits i les entitats independentistes divergeixen en l'anàlisi de la situació i en l'objectiu que ha de tenir la manifestació i s'intensifiquen els retrets entre actors independentistes. Esquerra titlla l'ANC de "poc inclusiva" -unes crítiques que fins ara verbalitzaven els comuns i el PSC- i el president, Pere Aragonès, no hi serà per aquest motiu. Junts sí que hi serà i ha criticat l'absència d'Aragonès, tot i que fa deu anys eren els republicans qui carregaven contra Artur Mas per no ser-hi. La prèvia de la manifestació ve marcada per les crítiques de l'Assemblea als partits, que les entomen amb més o menys esportivitat. La CUP directament diu que són merescudes. Tot plegat sense un horitzó d'unitat en el si de l'independentisme i, tal com es presenta la Diada, no sembla que aquest 11 de setembre n'hagi de ser el desllorigador. Repassem com han sigut les declaracions creuades abans de cada Diada.

2012.
Les crítiques de Junqueras a Mas per no anar-hi
El passeig de Gràcia de Barcelona, ple d’estelades, durant la celebració de la primera gran manifestació independentista de l’Onze de Setembre convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’any 2012 .

Poc després que Artur Mas anunciés que no aniria a la manifestació de la Diada del 2012 per preservar el seu perfil institucional, Oriol Junqueras (ERC) el criticava: "Si el president no va a una manifestació per demanar la independència minimitza la petició que es fa en aquesta manifestació". De fet, a la CUP tampoc l'acabava de convèncer la convocatòria: "La conjuntura actual requereix posicionaments no només en relació amb l'eix nacional, sinó també amb l'eix social", deien els cupaires per justificar per què no secundaven la mobilització de l'ANC i se centraven en la seva pròpia manifestació, que convoquen des dels anys 80. ICV sí que va cridar a anar-hi i va justificar la seva assistència com la representació "del punt de trobada" entre els que són independentistes i els que no. A dins del PSC hi havia més discrepàncies. Finalment, hi va anar el sector més catalanista del partit, una dinàmica que es repetiria uns quants anys.

2013.
Unió i la cadena humana només independentista
La Via Catalana, a Figueres / ACN

"Cadena humana cap a la independència" va ser el lema que l'ANC va triar per a la mobilització de l'any 2013. Unió -partit que encara anava en coalició amb CDC- va proposar, però, que fos una cadena humana "cap al dret a decidir", un punt que l'Assemblea va rebutjar. Això sí, Carme Forcadell, llavors presidenta de l'entitat, va assegurar per acontentar tothom que la manifestació no era "contra Espanya" i que l'objectiu del dret a decidir també el perseguia l'ANC. Esquerra va fer costat a Forcadell i va avisar que els contraris a la independència que estaven a favor del dret a decidir ja tenien "altres espais" de representació. Mas tampoc hi va anar. "El país s'hi juga tant que tots hem de ser-hi", criticava, de nou, Junqueras.

2014.
Pressions multidireccionals
La Diada del 2014, imatge aèria

Quan faltaven poques setmanes per al 9-N, Esquerra va utilitzar la Diada del 2014 per pressionar CiU: "El dret a votar i decidir no ens el regalaran a cap despatx, el guanyarem al carrer", deia Junqueras, i avisava que la manifestació serviria per "fer emmudir els que voldrien tornar a la vella política de sempre". En canvi, Mas feia servir la Diada per pressionar l'Estat, a qui va demanar que escoltés "el clam pacífic i democràtic" del poble català. Amb tot, els socialistes seguien jugant a dues bandes. En declaracions a l'ARA, Núria Parlon deia que el PSC tindria gent a la concentració de l'ANC i a la de Societat Civil Catalana perquè representaven la "centralitat".

2015.
El primer no dels comuns
Manifestació a Barcelona, la Diada del 2015.

A dues setmanes de les eleccions del 27 de setembre, els caps de llista de Catalunya Sí que es Pot (comuns) van decidir que no hi anirien -sí que hi van ser alguns membres de la candidatura- perquè era "un acte de campanya" de Junts pel Sí, coalició formada per CDC i ERC i on concorrien els fins feia pocs líders de l'ANC i Òmnium. Per argumentar la seva absència, Ada Colau va esgrimir els mateixos motius. El fet d'anar a la mateixa llista va fer desaparèixer la crítica de Junqueras a Mas per no ser-hi i l'objectiu de Junts pel Sí era ara "fer pinya". El PSC, al seu torn, completava el gir en contra del sobiranisme i Miquel Iceta acusava la manifestació de l'ANC de "dividir".

2016.
Els inicis de la repressió amplien les fronteres
Lleida dóna el tret de sortida a la celebració més descentralitzada de la Diada

El del 2016 va ser un estiu intens que va acabar amb un acord entre la CUP i Carles Puigdemont perquè els cupaires votessin a favor de la qüestió de confiança a canvi que el president impulsés un referèndum. Els cupaires, satisfets, veien aquesta Diada amb especial entusiasme: "És el començament de la campanya popular i institucional al voltant del referèndum", deia Anna Gabriel. Puigdemont s'hi abonava -era el primer president en actiu que anava a la manifestació- i afirmava: "Tot està a punt". Als comuns, en paraules de Joan Josep Nuet, hi havia unanimitat a l'hora de considerar que la convocatòria de l’ANC era “poc inclusiva i fins i tot excloent”. Tot i això, hi van acabar anant. El motiu? Pocs dies abans, la Fiscalia va demanar al Tribunal Constitucional obrir la via penal contra la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Colau va argumentar que hi anirien per estar "al costat" de les institucions catalanes. Seria l'últim cop que s'hi veuria els comuns.

2017.
Unitat pre 1-O
Onze de setembre de 2017, una Diada històrica.

Acabats de sortir dels plens del 6 i 7 de setembre i amb el referèndum del dia 1 d'octubre a la cantonada, el 2017 entre els partits independentistes no hi havia fissures en el discurs: la Diada serviria per "desbordar cívicament, pacíficament i democràticament" els carrers abans de l'1-O, en paraules de Puigdemont. Els comuns se'n van desmarcar perquè la manifestació no defensava la via acordada amb l'Estat.

2018.
Comença la divisió
Imatge de la manifestació de la Diada a Barcelona de l’any 2018.

Amb presos polítics i exiliats, la Diada del 2018 per a l'independentisme agafava forma de "clam per la llibertat", tal com va afirmar el llavors president, Quim Torra, dies abans de la manifestació. Ara bé, l'independentisme ja començava a dividir-se. Per a la CUP, aquesta era la Diada per fer "el toc d'inici d'una ofensiva popular per recuperar drets". Per a Junts, per iniciar un "combat democràtic". I per a ERC, calia provar "la via pactada amb l'Estat" i aprendre "dels errors". Els comuns van justificar la seva absència perquè no volien contribuir a reforçar "la via unilateral”.

2019.
Arriba el descontentament
Diada de Catalunya del 2019.

Dos anys després de l'1-O, sense un rumb clar i sense una resposta conjunta a la sentència del Procés -que es coneixeria al cap d'un mes-, els partits van fer front a la seva Diada més crítica. Per primer cop, l'ANC va situar la manifestació com un element per recuperar la unitat del moviment. De crides a la unitat no en van faltar tampoc des de la CUP, Esquerra i Junts. En un vídeo conjunt des de Brussel·les, Carles Puigdemont i Marta Rovira cridaven a la població a sortir al carrer perquè quedava poc "per a la sentència del judici de la vergonya". Les posicions estratègiques, però, seguien allunyades.

2020.
Sense el Govern pel covid
La Diada 2020 en 1 minut

Els dies abans de la Diada del 2020, el debat es va centrar més en les restriccions que hi hauria per la pandèmia que no pas en quin era l'objectiu de la protesta. Després de diverses crítiques de l'oposició -el PSC, per exemple, va dir que seria "contradictori" que hi anés Quim Torra-, cap membre del Govern hi va anar, tot i que l'executiu va donar suport -i permetre- la convocatòria. L'exigència de les entitats, però, era la mateixa que l'any anterior: "Estem farts de la divisió", deia Elisenda Paluzie.

2021.
L'esclat de la divisó
Manifestació de la Diada del 2021.

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, proclamava abans de la Diada del 2021 que s'havien acabat les "performances". D'alguna manera, aquelles paraules ja avançaven el que s'ha confirmat aquest any: el trencament amb els partits. Paluzie avisava que no faria de "policia" per detectar si algú xiulava alguns polítics i dirigia la pressió cap al Govern quan fins a aquell moment ho havia fet cap a l'Estat. Els diagnòstics dels partits també eren diferents: Laura Vilagrà (ERC) demanava mobilitzar-se per anar amb "força" a la taula de diàleg i Laura Borràs (Junts) defensava la "mobilització permanent" per pressionar l'Estat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, hi va ser i va ser xiulat per un grup de manifestants.

stats