La Generalitat negocia amb 16 centres concertats perquè passin a ser públics

El nou curs escolar comença amb 10.000 alumnes menys a infantil i primària i 7.000 més a l'ESO

El lloc escollit pel departament d'Educació per fer la roda de premsa d'inici de curs ja era premonitori: el nou Institut Escola Arts, al barri d'Hostafrancs de Barcelona. Fa mig any es va anunciar que aquest edifici, on s'ubicava l'escola Sant Vicenç de Paül –que va haver de tancar per falta d'alumnes–, reobriria aquest curs reconvertit en un centre públic. Era el primer cas –i fins ara únic– en què un centre concertat s'integra a la xarxa pública de la Generalitat. Ja aleshores el departament va dir que volia estendre aquesta fórmula, i uns mesos més tard, va aprovar el decret llei que donava cobertura legal al canvi de titularitats. Aquest dimecres, en l'estrena del nou curs escolar 2019-20, el conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha concretat com van les negociacions: la Generalitat negocia amb 16 centres privats concertats o de titularitat municipal perquè passin a ser públics. 

Bargalló, però, no ha volgut concretar de quins centres es tracta i, apel·lant a la discreció perquè les converses puguin arribar a bon port, ha dit que n'hi ha tant de religiosos com cooperatives familiars, i tant de Barcelona com del món rural. Perquè una escola concertada passi a ser pública calen dos requisits: que hi hagi necessitats d’escolarització (és a dir, que l’oferta de places públiques no sigui suficient) i que es faci de comú acord entre el centre educatiu i el departament d’Educació, que, per tant, es reserva també el dret a negar-se a fer pública una escola que ho demani.

Revertir aquesta doble xarxa (centres públics i concertats) serà un dels principals cavalls de batalla del departament aquest curs, ja que Bargalló també ha deixat clar que en els propers mesos s'aprovarà un nou decret de concerts per retirar les subvencions a les escoles que segreguin per sexe o per motius socioeconòmics, cobrant quotes "desproporcionades". 

Un nou curs que, d'entrada, començarà amb 1.581.534 alumnes a tot el sistema i en totes les etapes, és a dir, 536 estudiants més que l'any passat. Però desagregant les dades per etapes, els ensenyaments generals (infantil, primària i secundària) perden 3.000 alumnes: a infantil i primària hi haurà uns 10.000 alumnes menys, mentre que a l'ESO n'hi haurà 7.000 més. A batxillerat i formació professional també hi haurà més estudiants. Amb aquestes xifres a la mà, el departament ha tancat 4 grups de P3 públics i 62 de concertats que no s'havien omplert tot i oferir-se inicialment. A primer d'ESO, s'obriran 20 grups més als instituts públics que l'any passat i un més als col·legis concertats. Malgrat que cau el nombre d'alumnes als ensenyaments generals, hi haurà 670 mestres i professors més i 53 professionals de l'atenció educativa. 

El que no ha concretat Bargalló és si la davallada d'alumnes i l'augment de professors servirà per reduir les ràtios. Segons el conseller, és més important quants alumnes hi ha per cada professor que no pas quants alumnes hi ha a cada aula. En aquest sentit, ha dit que a primària hi haurà 13 alumnes per cada docent i a secundària 10 alumnes per cada professor. 

Obres a contrarellotge

Hi ha actuacions en 413 centres

Abans de començar el curs, però, caldrà acabar les obres que hi ha en 413 centres. D'aquestes, 208 són de necessitat d'escolarització, és a dir, que s'han de fer per poder acollir més alumnes, i totes estaran acabades el 12 de setembre. Les altres són per millorar algunes instal·lacions (per exemple, ampliar pavellons esportius), cosa que podria fer allargar les actuacions més enllà del dia 12, tot i que no afectaran a l'hora de fer classe.

Decrets d'admissió i menjadors

Es desbloquejaran mesures que fa mesos que s'estan negociant

A banda del decret de la concertada, el departament també aprovarà aquest curs dos decrets que s'han estat negociant els últims mesos. D'una banda, el de menjadors, que Bargalló ha assegurat que "garantirà la participació de l'escola i les AFAs, que si volen, podran gestionar també el servei". Aquesta normativa es desbloquejarà després que el curs passat fos objecte de polèmica, perquè l'esborrany que preparava la conselleria impedia que les associacions de famílies gestionessin directament els menjadors. En tot cas, el decret de menjadors podria acabar prenent una altra forma jurídica perquè està a l'espera que de la llei de contractes de serveis a les persones - coneguda com la llei Aragonès-. 

El departament també treballa per aprovar un nou decret d'admissió per facilitar que l'alumnat d'origen immigrant o amb més necessitats econòmiques es reparteixi de manera equilibrada per les escoles, perquè s'establirà una proporció màxima d'aquests alumnes a la mateixa zona. Aquesta és una mesura que ja preveia el pacte contra la segregació escolar, que es va signar el curs passat. 

Polítiques educatives

S'impulsen programes per millorar l'aprenentatge de llengües i sobre innovació

Entre altres novetats anunciades per Bargalló hi ha el programa 'Tenim la paraula', que formarà el professorat amb l'objectiu de millorar l'expressió oral dels alumnes, o el fet d'estendre a tots els instituts del país el servei comunitari a 3r i 4t d'ESO, per passar d'un 60% a un 100% els alumnes que fan, de manera obligatòria, accions de servei a la ciutadania. 

Serà, també, un curs de plans pilot: d'una banda, els nous plans educatius d'entorn que s'iniciaran en 54 centres de 5 municipis, i de l'altra, el nou batxillerat de 3 anys, que permetrà treure's també un cicle formatiu de grau mitjà en set instituts públics. 

Més continguts de