Un terç dels estudiants no entren al grau i la universitat que trien com a primera opció

El model de selectivitat està cada cop més qüestionat i Educació vol fer-lo més competencial

2 min
Estudiants durant la Selectivitat en una imatge d'arxiu.
Dossier Triar estudis: una decisió important però no definitiva Desplega
1
Un terç dels estudiants no entren al grau i la universitat que trien com a primera opció
2
Oriol Mitjà: “Em va impressionar molt com el metge gran que em curava ensenyava al jove”
3
Maria Aurell: “El covid m’ha ensenyat que la vida és molt curta i que hem de fer el que ens agrada”
4
Lola Rosés Artigas: “Sempre ho he fet tot quan no tocava però al final n’estic molt satisfeta"
5
Rafa Marañón: “Vaig retirar-me del futbol per acabar arquitectura”
6
Eduard Costa: “S’ha de fer el que et fa vibrar, però el que et fa vibrar pot anar canviant amb els anys”
7
Mariona Badenas: “He tingut el privilegi que sempre he sabut què m’apassionava”
8
Antoni Melcion: “¿T’aixeques al matí i què fas, si estàs jubilat? No entenc la vida sense aprendre”
9
Asia El Mghyly: “Estudia: si no tens diners, almenys tens tot el que tens al cap”
10
ADE, la carrera amb més demanda laboral a Catalunya

BarcelonaFins a 39.775 estudiants –139 menys que l’any passat– s’examinaran entre dimarts i divendres de les proves d’accés a la universitat (PAU), que aquest any arriben amb poques novetats. Es manté la flexibilitat (més opcions a respondre), la dispersió territorial dels tribunals –n’hi haurà 225, repartits en 62 municipis– i la mascareta.

Es tracta d’un moment vital important, perquè és l’hora de decidir estudis i, potser, professió. 

Però a l’ARA hem comprovat, a través de vuit testimonis, que els camins professionals no són mai en línia recta, que estudiar obre moltes portes i que fer una carrera no vol dir encasellar-s’hi. Ho demostra la trajectòria d’Eduard Costa, que va estudiar ciències ambientals abans d’implicar-se durant 13 anys en els Amics de les Arts. O el cas de la Maria Aurell, que va deixar una feina fixa en una agència de publicitat per ser professora de ioga. 

A l’hora de triar estudis intervenen molts factors. Un de clau és la vocació, decisiva perquè l’infectòleg Oriol Mitjà optés per medicina, o perquè la Mariona Badenas, que sempre havia mostrat passió per l’espai, es dediqués a l’astrofísica. Hi ha qui decideix segons les sortides laborals, com el futbolista Rafa Marañón, que va estudiar arquitectura mentre jugava a primer nivell per assegurar-se feina després.

Per a moltes persones, com l’Asia El Mghyly, estudiar és una oportunitat de progressar: serà la primera universitària de la seva família. I això que no va entrar a la seva primera opció. Malgrat que el 95% aproven les PAU, aproximadament el 30% no assoleixen la nota de tall necessària per estudiar la seva primera preferència.

A les portes d’una selectivitat en qüestió –el departament d’Educació vol que el nou model, més competencial, s’instauri el curs 2023-24–, vuit professionals amb trajectòries molt diverses evidencien que triar una carrera no és una decisió definitiva ni irreversible.

Dossier Triar estudis: una decisió important però no definitiva
Vés a l’ÍNDEX
stats