'A la deriva': una recapitulació de les transformacions de la Xina actual

La nova pel·lícula de Jia Zhangke entra, en certa manera, en una interessant dialèctica amb Blossoms Shanghai, la sèrie de Wong Kar-wai que també s'acaba d'estrenar, pel que fa al resseguiment de les mutacions que ha viscut la Xina en les últimes dècades per part de dues figures de referència del boom del cinema asiàtic. Wong Kar-wai, el director de Desitjant estimar, es va donar a conèixer amb una pràctica del melodrama estilitzat que deixava en segon pla, fins ara, el context històric. Ans al contrari, des dels seus primers films, Pickpocket (1997), Platform (2000) i Unknown pleasures (2002), Jia Zhangke es va convertir en el gran renovador realista del cinema xinès contemporani, el representant d'una nova generació que, a diferència de l'anterior, la que formaven Zhang Yimou i Chen Kaige, no mirava tant cap al passat del país com cap al present més immediat. Jia va encarnar una perspectiva juvenil de les tribulacions de la ciutadania xinesa en un país sacsejat pel canvi de paradigma brutal del model socioeconòmic.

La introducció ve a tomb perquè, amb A la deriva, Jia Zhangke proposa una recapitulació de la història recent de la Xina a través de la seva pròpia trajectòria. En un curiós exercici que combina el remuntatge de diferents films, sobretot d'Unknown pleasures, Natura morta (2006) i Ash is purest white (2018), amb la incorporació de metratge nou, A la deriva planteja una recapitulació dels canvis a la Xina al llarg d'aquest segle de la mà de dos personatges recurrents que esdevenen la caixa de ressonància íntima de les mutacions grandioses al país. Però A la deriva també es pot llegir com un homenatge merescudíssim a una de les actrius més potents i menys reconegudes del cinema contemporani, Zhao Tao, l'evolució de la qual aquí es copsa en tots els seus matisos fins al magnífic pla final.

[Podeu consultar les projeccions en versió original subtitulada en català en aquest enllaç]