ALPINISME

Kilian Jornet aconsegueix fer realitat el repte de coronar l'Everest

L'atleta ha fet cim a la mitjanit (hora local) del 21 al 22 de maig, 26 hores després d'iniciar l'ascensió i ara es troba al camp base avançat, on ha decidit acabar el repte a causa d'una indisposició

Kilian Jornet ha completat el seu repte a l'Everest: ha aconseguir fer el cim de la muntanya més alta del món (8.848 metres) sense utilitzar oxigen artificial. Jornet ha fet cim a la mitjanit (hora local) del 21 al 22 de maig, 26 hores després d'haver iniciat l'ascensió i ara ja es troba al camp base avançat de l'Everest. 38 hores després de començar el repte, i en arribar de tornada al camp base avançat, Jornet ha explicat: "Fins als 7.700 metres m'he trobat molt bé i avançava segons el planning previst, però a partir d'aquell punt m'he començat a trobar malament, suposo que per un virus estomacal. Des d'allà he avançat molt lentament, havia d'anar parant cada poc per anar-me recuperant. Finalment, però, he fet cim a mitjanit". A causa d'aquesta indisposició, Jornet ha decidit donar per acabada la temptativa de l'ascens i el descens més ràpid de l'Everest al camp base avançat i no al camp base, situat a l'antic monestir de Rongbuk, des d'on va sortir dissabte.

Aquest repte s'emmarca dins el seu projecte ' Summits of my life', que des del 2012 l'ha portat a escalar cims de tot el món amb un estil minimalista. De fet, aquest és el segon intent de Jornet de conquerir l'Everest: el primer any, el 2015, un terratrèmol li va impedir intentar l'ascensió i va acabar viatjant a la zona per ajudar en la reconstrucció de la vall de Langtang. L'any següent, el 2016, les adverses condicions meteorològiques el van fer tornar a casa abans d'hora en el que va ser el primer intent efectiu de fer el cim de l'Everest.

Aquest dissabte, a les 22.00 h (hora local), Jornet, juntament amb el càmera  Sébastien Montaz-Rosset (l'únic que l'ha acompanyat en l'ascensió) va sortir del Camp Base de la cara nord de l'Everest, situat a l'antic monestir de Rongbuk (5.100 metres) i es va dirigir, primer, fins al camp base avançat (6.500 metres) per, des d'allà, intentar fer cim. A última hora Jornet va decidir canviar la ruta. Ell, juntament amb el càmera, Seb Montaz, volien pujar pel corredor Norton, però el gel que hi havia acumulat els van fer optar per la via normal per l'aresta, més segura. És el segon canvi que han hagut de fer en aquesta expedició. Com en els anys anteriors, la seva idea era anar-hi a la tardor, quan hi ha menys gent, però no van obtenir els permisos necessaris i van avançar-ho al maig.



Com en les anteriors expedicions, Jornet no ha fet servir oxigen ni cordes fixes i ha utilitzat el material més lleuger possible. "Pujar al cim de l'Everest sense cordes fixes no és una cosa que es pugui fer cada dia! Vaig veure una posta de sol espectacular i finalment, a mitjanit, arribava al cim. Estava sol però veia llums de frontals tant a la vessant nord com a la sud d'expedicions que començaven l'ascens. De seguida vaig començar a baixar, per arribar el més ràpid possible al camp base avançat", explica Jornet.

El projecte 'Summits of my life' ha fet que Jornet hagi completat en temps rècord el cros del Mont Blanc (2012) i les ascensions al Mont Blanc (2013), Cervino (2013), McKinley (2014) Aconcagua (2014). L'únic que li falta, i que completarà properament, és l' Elbrús: Jornet va haver de renunciar-hi l'any 2013 a causa de les condicions meteorològiques adverses. Del projecte ja se n'han fet tres pel·lícules: 'A fine line', sobre les ascensions al Mont Blanc; 'Déjame vivir', sobre les ascensions del Mont Blanc, el Cerví i l'Elbrús, i 'Langtang', on narra la seva experiència a la Vall de Langtang després del terratrèmol que va castigar la zona.

Més continguts de