Amnistia alerta de "l'efecte Trump": la impunitat i la censura acceleren la deriva autoritària

BarcelonaL'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha tingut efectes devastadors en matèria de drets humans i llibertats arreu del món, segons l'informe anual d'Amnistia Internacional (AI), que alerta d'una acceleració de la deriva repressiva. "Està malbaratant dècades de treball minuciós per construir i promoure els drets humans universals", lamenta l'organització.

L'informe publicat aquest dimarts, que analitza l'estat dels drets humans en més de 150 països del món, apunta que la irrupció de Trump en l'escena internacional ha generat impunitat entre els líders mundials, ha alimentat tendències autoritàries i ha buidat de contingut les salvaguardes internacionals. “Any a any, hem advertit del perill de regressió dels drets humans. Però els esdeveniments dels últims dotze mesos —sobretot el genocidi del poble palestí a Gaza, retransmès en directe, però ignorat— han posat de manifest com pot ser d'infernal el món per a tantes persones quan els estats més poderosos deixen de banda el dret internacional i prescindeixen de les institucions multilaterals", alerta Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. Callamard considera que Trump ha mostrat un "menyspreu absolut pels drets humans" en els seus primers cent dies de mandat.

Per a l'organització, ens trobem en una transició històrica que fa temps que es cou. La situació actual és conseqüència de decisions "sistemàtiques, deliberades i selectives" preses al llarg dels últims deu anys, que ara estan convergint ni més ni menys en "un canvi d'època". Durant l'última dècada, governs de tot el món han desplegat una sèrie de pràctiques que han agreujat les desigualtats i han reduït la llibertat d'expressió.

Gaza, Ucraïna i el Sudan

L'informe denuncia vehementment la guerra de Gaza, que qualifica de "genocidi retransmès en directe" i, sobretot la complicitat dels Estats Units i la majoria d'estats europeus a l'hora d'ignorar el compliment del dret internacional a l'enclavament. També acusa Rússia de bombardejar infraestructures civils a Ucraïna, en atacs que van matar més civils que l'any anterior, i de jutjar il·legalment desenes de presoners de guerra ucraïnesos. Però la crisi més gran de desplaçaments al món ha estat al Sudan, on milers de persones han mort víctimes del conflicte o la fam, "davant d'una indiferència mundial gairebé absoluta".

Els que poden precisament alertar d'aquestes vulneracions de drets a les zones de conflicte, els periodistes, també s'han vist afectats per aquest retrocés. Almenys 124 professionals de la comunicació han estat assassinats el 2024, segons l'ONG Comitè per a la Protecció dels Periodistes, dos terços dels quals a Gaza a mans d'Israel. I, per acabar-ho d'adobar, en almenys 21 estats s'han presentat lleis o projectes de llei per reprimir la llibertat d'expressió o prohibir mitjans de comunicació.

La repressió també s'ha notat en detencions arbitràries massives, desaparicions forçades i, sovint, un ús de la força excessiu per reprimir la desobediència civil, com ha passat en les protestes estudiantils de Bangladesh, en les protestes posteriors a les controvertides eleccions de Moçambic i en les manifestacions contra la detenció del líder opositor turc, detalla l'entitat.

Adeu a l'ajuda nord-americana

Un altre element que pren en consideració l'informe són les retallades massives del govern de Trump a l'ajuda humanitària exterior, que han obligat a tancar hospitals i programes d'ajuda mèdica o camps de refugiats i que han afectat greument països com Myanmar, Síria i el Iemen. Amnistia tampoc deixa de banda la deriva racista i xenòfoba de molts estats per culpar les persones migrants i refugiades de la delinqüència i l'estancament econòmic, alimentada per l'actual administració nord-americana. I posa el focus en "el retrocés mundial de la justícia de gènere" esperonat pel desmantellament de les iniciatives que aborden la discriminació i els atacs contra els drets de les persones transgènere. En aquest sentit, assenyala les prohibicions draconianes que pateixen les dones a l'Afganistan i a l'Iran i la repressió contra la comunitat LGBTI a Geòrgia i Bulgària.

Però l'organització també recull una nota d'optimisme sobre la possibilitat de depurar responsabilitats a través de la justícia internacional. En aquest sentit, celebra la demanda que va presentar Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), per una acusació de genocidi. Amnistia qualifica les ordres emeses contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, l'exministre de Defensa, Yoav Gallant, i el líder militar de Hamàs, Mohammed al-Masri, per crims de guerra, com una "fita històrica". Ara bé, també en aquest aspecte lamenta l'impacte nociu del president Trump, que ha sancionat el TIJ i ha rebut Netanyahu a Washington, per l'efecte rebot que pot tenir en altres països.

Per posar fi a aquesta deriva autoritària, Amnistia es remet a la força de la ciutadania. Una dada que considera decisiva és que l'any electoral del 2024, en què hi ha hagut 64 comicis al món, no es produís cap "victòria aclaparadora de les forces contràries als drets humans". Al contrari. La majoria de ciutadans van votar a favor de "prendre un altre camí i demostrar així que l'auge de les pràctiques autoritàries no és inevitable, que es pot combatre", celebra l'ONG.