Internacional 21/05/2021

Netanyahu i Hamàs es reforcen amb el conflicte de Gaza

El primer ministre israelià guanya opcions de conservar un càrrec que estava a punt de perdre

4 min
El primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu

BarcelonaTant Israel com Hamàs han aprofitat les primeres hores de treva per proclamar-se vencedors del conflicte que, durant els onze dies anteriors, va deixar com a mínim 248 morts a Gaza i 12 a Israel. "Hamàs ja no es pot amagar més. L'ofensiva ha sigut un gran èxit per a Israel", ha dit aquest divendres el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, que s'ha vantat d'haver "eliminat més de 200 terroristes, inclosos 25 comandants" de Hamàs i de la Jihad Islàmica. Per la seva banda, el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, ha parlat de "victòria" i ha afegit que "el que vindrà després d'aquesta batalla no serà el que hi havia abans". "Veureu molts contactes [diplomàtics] i èxits. Hem vist com la nostra nació es despertava per donar suport a Jerusalem, a Palestina i a la resistència", ha assegurat des de Doha, on viu.

Però, en realitat, ¿qui hi ha guanyat més, amb aquest enfrontament? "No hi ha guanyat ningú", respon Lurdes Vidal, directora de l'àrea de món àrab i mediterrani de l'IEMed. "Els palestins hi veuen una victòria simplement perquè han sobreviscut, però Gaza està destruïda i hi ha hagut més de 200 morts. I Israel ho presenta com una missió acomplerta perquè han desmantellat la capacitat operativa de Hamàs (o això diuen), però la situació de violència continua tant a Jerusalem com a les ciutats israelianes on viuen jueus i palestins ", explica. En opinió d'Antoni Segura, president del Cidob, el conflicte "ha sigut un lose-lose", i assenyala encara un altre element negatiu per al costat israelià: "Ha empitjorat la imatge que el país projecta a nivell internacional, que mai no ha sigut excessivament bona, i ha perdut l'oportunitat de demostrar amb fets que és l'únic estat democràtic del Pròxim Orient, tal com afirma sovint el govern israelià". En aquest sentit, assenyala el bombardeig de l'edifici de Gaza on hi havia la redacció de mitjans com Al -Jazira o l'agència Associated Press , que considera que té "molt difícil justificació" i que "als Estats Units no ha caigut gaire bé".

Ara bé, encara que a nivell col·lectiu ningú no es pugui considerar vencedor, sí que hi ha com a mínim dos actors que poden haver tret profit de l'escalada de violència. D'una banda, Benjamin Netanyahu podria sortir reforçat en un moment que semblava a punt de perdre el lideratge polític d'Israel. El primer ministre en funcions va ser incapaç de formar un govern després de les quartes eleccions generals en dos anys al país, i l'encàrrec va passar llavors al cap de l'oposició , el moderat Yair Lapid. Això passava el 5 de maig, cinc dies abans de l'esclat del conflicte a Gaza, que va dinamitar els intents de Lapid per formar una coalició alternativa que inclogués des dels ultraortodoxos jueus fins a partits àrabs. En aquest context, Netanyahu "ha jugat les seves cartes" i "ha aconseguit tornar a posar-se al tauler de joc i visibilitzar-se com un líder fort", diu Vidal, que creu que "és fàcil que hi acabi guanyant i esborri totes les ombres del judici que tenia al damunt ".

"Netanyahu tenia una situació difícil i ha buscat salvar-se mostrant-se com un actor rellevant", reflexiona Òscar Monterde, investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la UB i expert en la qüestió palestina. Segons Segura, el mandatari "pretenia, com a efecte col·lateral, unir la societat israeliana entorn de la seva figura", i "la crisi actual ha trencat el front anti-Netanyahu que s'havia creat fins i tot amb partits que estaven més a la dreta que ell". L'enfrontament amb Hamàs, diu el president del Cidob, "li haurà facilitat obtenir una majoria que no tenia".

El lideratge de Palestina

L'altre guanyador és Hamàs, que "es pot posar la medalla d'haver resistit i haver fet sentir por", segons Vidal. "Per a ells això és una manera de guanyar, perquè els fa tenir més legitimitat interna a Gaza, però també a Cisjordània", afegeix. "Hi ha un moviment civil que fa temps que es mou entre la població palestina, i tant Fatah [el partit del president palestí, Mahmud Abbas] com Hamàs intenten posar-s'hi al capdavant", explica Monterde. Vidal indica que l'Autoritat Nacional Palestina, liderada per Abbas, "voldria tornar a l'antic camí de la negociació, però el poble vol una nova via". "Hamàs podria capitalitzar aquest moviment, però no controla la gent de Jerusalem ni de Cisjordània. Per això van començar a llançar coets, perquè volien apropiar-se dels rèdits d'una protesta que va esclatar al marge dels lideratges tradicionals ", conclou.

El futur de l'alto el foc

L'altre gran dubte que genera l'alto el foc sense condicions, vigent des d'aquest divendres a la matinada, és si l'acord serà prou per perdurar en el temps. "Els altos el foc [entre Israel i Hamàs] mai no han sigut sòlids", avisa Monterde, que recorda que l'exèrcit hebreu va atacar Gaza el 2008, el 2012 , el 2014 i el 2018 . Segura opina que aquesta treva pot ser duradora, però no perquè el pacte sigui especialment consistent, sinó perquè "de manera immediata una nova escalada no interessa ni als uns ni als altres". D'una banda, hi ha una "certa feblesa" en la part palestina pel fet que "els països àrabs estan relegant la seva causa a l'oblit", com ho demostren gestos com l'establiment de relacions diplomàtiques amb Israel per parts d'estats com Bahrain, els Emirats Àrabs i el Marroc . De l'altra, la forta implicació dels palestins d'Israel en les mobilitzacions dels últims dies, un fet inèdit fins ara, "genera inestabilitat interna al país" i representa "un toc d'atenció" al govern, que "ho haurà de tenir en compte de cara al futur".

Vidal pensa que l'alto el foc pot allargar-se també perquè hi ha hagut "una certa pressió internacional" a favor de l'aturada del conflicte, però avisa que l'origen d'aquesta escalada de violència va ser a Jerusalem, i que allà la situació continua sent "molt tensa". Aquest mateix divendres hi ha tornat a haver enfrontaments entre la policia israeliana i grups de palestins a l'Esplanada de les Mesquites, en una reedició dels fets que el 10 de maig van desencadenar els atacs aeris creuats entre Israel i Gaza. En aquest cas, però, l'incident no ha anat més enllà.

stats