Com hem arribat al 27-S, en 15 gràfics

BarcelonaCatalunya vota aquest diumenge en les eleccions més transcendentals de la seva història recent. Com s'ha anat fent gran el moviment independentista? Quines en són les causes? Com ha avançat en paral·lel procés de regeneració democràtica fruit del 15-M i de set anys de crisi econòmica? L'ARA ho ha analitzat aquests dies a partir d'articles dels politòlegs d'El Pati Descobert Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, amb infografies d'Esther Utrilla i Eduard Forroll. Així hem arribat al 27-S, en 15 gràfics.

El creixement independentista

Cinc anys que han canviat Catalunya

De la sentència contra l’Estatut a la Via Lliure. Els partidaris de la independència han passat en poc temps del 19% al 40%, i ja no és un moviment juvenil.

En aquest gràfic interactiu, amb l'anàlisi del politòleg Jordi Muñoz, hem creuat els fets que han marcat el xoc entre Catalunya i Espanya dels últims cinc anys amb el creixement del sentiment independentista, segons l'enquesta del CEO.

L’actitud de l'Estat, màquina de fer nous independentistes

Un 21% dels catalans declaren haver-se convertit a l’independentisme recentment. Entre els motius que esgrimeixen els ciutadans per donar suport a la independència predominen les raons instrumentals per sobre de les identitàries. Segons el CEO, entre els ciutadans que votarien sí-sí en un referèndum, la raó principal per fer-ho seria la voluntat de guanyar capacitat d’autogestió en la totalitat de competències que concerneixen a un estat (31%).

En paral·lel, aproximadament una quarta part dels independentistes ho són principalment perquè creuen que Catalunya milloraria amb la independència, el mateix percentatge que els que presenten arguments relacionats amb el sentiment d’identitat català. Una mica per sota, amb el 21%, hi ha qui votaria sí-sí per un sentiment d’incomprensió en relació amb la resta de l’Estat.

Per contra, entre els que votarien sí-no en un referèndum, hi predominen claríssimament els que tenen preferències per un model federal (78%), seguits de molt lluny pels que creuen que la independència no seria positiva (9%) i els que creuen que la independència és inviable (8%).

Finalment, entre els partidaris del no predomina un argument identitari com és el de la necessitat de preservar la unitat d’Espanya (38%). Per sota, hi trobem els que hi votarien en contra perquè ja els satisfà l’actual sistema (27%) i els que creuen que la independència no seria positiva (26%).

Les possibilitats d'una tercera via

La majoria dels independentistes veuen poc o gens probable que el govern espanyol faci cap mena d’oferta acceptable pel Parlament. Un 78,6% així ho creuen. D’altra banda, sorprenentment, tampoc els federalistes (sí-no) creuen en una proposta: un 62,3% també ho veuen poc o gens probable. A aquestes dades cal afegir-hi els contraris a la independència (no), que també ho afirmen en un 43,7%.

El finançament, un sistema injust, segons la majoria de catalans

El rebuig al sistema de finançament actual va molt més enllà de l’independentisme pur i dur i assoleix una transversalitat quasi total. Òbviament, són els partidaris de l’estat independent els que gairebé per unanimitat titllen d’injusta la situació actual (94%). Però, si ens fixem en els partidaris del federalisme i els contraris a la independència, les xifres continuen sent majoritàries, amb un 85% i un 55% de respostes que també consideren injust el tracte a Catalunya, respectivament. Dades com aquestes corroboren la manca de visió d’aquells que consideren fabricades les queixes de l’independentisme.

Catalunya rep menys ingressos que la mitjana

L’actual sistema de finançament autonòmic és cada cop més perjudicial per a Catalunya. Entre el 2012 i el 2013, Catalunya ha escalat un lloc i ja és la segona comunitat que més diners per càpita aporta a la bossa comuna, avançant les illes Balears. A l’hora de repartir els diners, Catalunya ocupa la desena posició. A l’hora d’aportar recursos Catalunya se situa 17 punts per sobre de la mitjana (117%), però a l’hora de rebre’n està 2,5 punts per sota de la mitjana (97,5%). Només Madrid està en una situació més dolenta.

El perfil dels independentistes

Com eren els independentistes del 2005 i com són els d’ara?

L’independentisme ha deixat de ser un moviment de base juvenil. Aquest és, potser, el canvi més marcat: si el 2005 els més joves de 34 anys representaven pràcticament el 40% dels independentistes, avui no en representen més del 24%. Ja no és una febrada que es cura amb l’edat. Però és també un moviment lleugerament més escorat cap a l’esquerra.

El 2005 el 24% dels independentistes estaven situats a l’esquerra (per sota del 3 en una escala 1-10), mentre que el 2015 aquest percentatge arriba al 30%.

Pensions: el discurs de la por per condicionar la gent gran

Diversos factors expliquen perquè l'independentisme té menys suport entre la gent gran però no hi ha dubte que la qüestió de les pensions hi juga un paper clau. Els casos d’Escòcia i el Quebec ens corroboren que aquesta ha sigut una estratègia recurrent contra el secessionisme. Els sondejos mostren una diferència substancial en el suport a la independència per grups d’edat que va des del 52% de partidaris del sí-sí en el grup de 18 a 34 anys al 46% dels de més de 65 anys.

Independentisme i llengua catalana, un binomi encara estret

En els primers anys de recuperació de l’autonomia, la llengua i el sentiment independentista eren dos puntals que s’entortolligaven de forma clara.

Aquesta equació, entre llengua i preferències polítiques -que alguns anomenarien ètnica-, s’ha anat fent menys evident a mesura que avançava el procés. Tot i així, però, encara queda molt camí per recórrer si el que es busca és desfer el lligam entre llengua i independentisme. Entre els que tenen la llengua catalana com a pròpia els independentistes representen el 77%, un percentatge que es redueix fins al 33% entre els que es declaren bilingües, i que toca fons entre els castellanoparlants (14%).

L'altre procés: la regeneració democràtica

Suspicàcies cap a les administracions, però amb diferències

El còctel format per la crisi econòmica i els casos de corrupció dels últims temps ha provocat que la regeneració democràtica s’hagi convertit en un dels conceptes polítics més utilitzats dels últims anys. Tot i el desprestigi de la classe política, els catalans no valoren de la mateixa manera la tasca que realitzen les institucions catalanes enfront de les estatals.

Tant els partidaris de l’statu quo com els del federalisme veuen el mateix nivell de corrupció en els dos nivells de govern (central i català). L’única diferència es troba entre els partidaris de la independència: quasi tots (99%) creuen que hi ha molta o bastanta corrupció en el govern central, mentre que un 65% consideren el mateix del català. Una percepció molt vinculada a la idea abstracta que en cas de ser un estat les institucions catalanes tindran l’oportunitat de fer net perquè la corrupció deixi de ser una ombra allargada omnipresent.

Els valors progressistes, més lligats al sobiranisme

La identificació del catalanisme com un moviment conservador o, si més no, alimentat pels interessos de la burgesia ha sigut repetidament desmentida per la historiografia. Les dades del CEO apunten a una clara correlació entre l’independentisme —també el federalisme— i els posicionaments d’esquerres. La crisi dels últims anys i la insistència del sobiranisme a enllaçar independència amb canvi social ha facilitat sens dubte una vinculació més estreta amb els valors de l'esquerra.

L’emergència de partits com Podem a escala estatal, però, ha diluït lleugerament el monopoli que el sobiranisme tenia d’aquesta qüestió. Només falta saber qui té més credibilitat a ulls dels votants.

El paper de la comunitat internacional

Una paradiplomàcia que creix amb els límits imposats pel TC

Les relacions internacionals són avui una peça cabdal del procés per decidir el futur de Catalunya. El mapa de la presència catalana a l’exterior és robust i inclou, més enllà de la representació permanent a la UE, delegacions a les principals potències europees i als EUA. La projecció institucional és vital per assegurar un reconeixement tàcit de la tasca de la Generalitat i visibilitzar la qüestió catalana, tot plegat de la mà de les funcions tradicionals de difusió cultural i suport econòmic. La llei catalana d’acció exterior, aprovada a finals del 2014, va ser recorreguda per l’advocat de l’Estat i finalment declarada constitucional pel TC.

"I l'europea?"

Més enllà de si Catalunya mantindrà la posició dins de la UE i de l'embolic de Rajoy en l'entrevista a Onda Cero i la carta de Felipe González als catalans referint-se a Catalunya com l'Albània del segle XXI, la percepció de la ciutadania sobre aquesta qüestió és dispar. Segons el CEO, el 47,8% dels catalans consideren bastant i molt probable quedar fora de la UE en cas d’independència.

Els independentistes confien més en el projecte europeu

Tot i el feble suport públic europeu a la causa catalana i el ferri control de la integritat territorial dels seus membres, el catalanisme continua adherit a la causa europeista.

Què passarà el 27-S?

Els sondejos

Pràcticament tots els sondejos pronostiquen una majoria absoluta de les forces independentistes (Junts pel Sí i la CUP) però deixen l'escenari obert. La majoria d'enquestes situen la CUP –que ha dit que no investirà Artur Mas– com a decisiva. Ciutadans se situaria com a segona força al Parlament, amb una gran crescuda.

El precedent del 9-N

Els resultats del procés participatiu del 9-N, apunten a un escenari ajustat en cas que es pugui celebrar un referèndum d'independència. Segons el càlcul del politòleg Jordi Muñoz, si assumíssim que tot el sí-sí va participar el 9-N, i que en un referèndum la participació s’enfilaria al 75-80%, al sobiranisme li faltarien entre 100.000 i 300.000 vots per imposar-se al no.

El vot de l'àrea metropolitana

Una de les claus és l'àrea metropolitana, un graner de vots orfe. La davallada socialista ha dut a una lluita aferrissada per esdevenir el nou actor hegemònic al territori.

En aquest mapa podeu veure el vot sobiranista de les últimes eleccions al Parlament del 2012, carrer a carrer.