Un fotograma d'En la linea de frente'

El festival de cinema per a la dignitat

El Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient celebra la 26a edició i canvia de nom en homenatge al Sol com a font de vida

Tomba en què es va practicar un antic enterrament ritual.

Unes petjades ens acosten a la vida social dels neandertals

Descobertes a França, les empremtes pertanyien a un grup de 10 o 13 persones format per més infants que adults

Les creps són el resultat d’un complex procés de física de fluids, que s’utilitza també en la fabricació de tecnologia digital.

Entendre les creps per millorar l’electrònica

Un estudi sobre la dinàmica de les creps aporta idees per millorar la fabricació de components electrònics com els microxips

1 Comentaris

El primer home a la Lluna

Organoides de laboratori que imiten el cervell

Organoides de laboratori que imiten el cervell

Els aglomerats de neurones vives permeten estudiar trastorns com ara l’autisme, però els experts es pregunten ara si aquests organoides podrien arribar a assemblar-se massa a l’òrgan original

1 Comentaris

Gràcies a tècniques bioinformàtiques, s’ha vist que els teixits més afectats per les mutacions són els de la pell, l’esòfag i els pulmons.

Al contrari del que es pensava, el cos és un mosaic d’ADNs diferents

Un estudi revela que les cèl·lules sanes de tots els teixits estan plenes de mutacions diferents que s’acumulen amb el temps

2 Comentaris

Model cranial de l’ancestre comú dels humans actuals generat per ordinador.

El dia que les màquines ens expliquin d’on venim

L’aprenentatge profund i la modelització matemàtica obren noves possibilitats en l’estudi de l’evolució humana

1 Comentaris

El científic català que ha descobert una nova tècnica d’edició genètica

El científic català que ha descobert una nova tècnica d’edició genètica

L’investigador Marc Güell treballa també en un tractament per a l’acne i en la creació d’òrgans per a trasplantaments

2 Comentaris

Els aliments energètics ens atrauen perquè permeten acumular reserves i prevenir èpoques d’escassetat habituals a la natura .

Menjar massa pot anul·lar les neurones que generen la sacietat

Un estudi amb ratolins troba que després de dotze setmanes d’una dieta rica en greixos i sucres s’atenua la sensació de sacietat

La genètica influeix poc en l’orientació sexual

La genètica influeix poc en l’orientació sexual

Un gran estudi no troba cap “gen gai” i conclou que els factors que més determinen una conducta homosexual són ambientals, culturals i socials

Una dona i un infant esperant per ser vacunats contra l’Ebola a la ciutat de Goma.

Dos tractaments nous curen més del 89% dels afectats d’Ebola

Assajats al Congo i basats en còctels d’anticossos administrats per via intravenosa, representen un punt d’inflexió en la lluita contra el virus que es lliura des de fa dècades

Si vam arribar a la Lluna, per què  no hem  de poder resoldre  la crisi climàtica?

Si vam arribar a la Lluna, per què no hem de poder resoldre la crisi climàtica?

L’estratègia del projecte Apol·lo podria servir de model per a la col·laboració i el desenvolupament tècnològic necessaris per superar l’emergència climàtica actual

Els bacteris que viuen en entorns sense oxigen han desenvolupat un sistema per obtenir energia que consisteix a extreure electrons del seu cos.

A la natura hi ha una xarxa elèctrica formada per bacteris

Els bacteris anomenats ‘electroactius’ es troben en molts dels fons aquàtics del món i, des de molt abans que els humans, construeixen l’equivalent a cables per fer-hi circular corrent elèctric

ELS ARTÍFEXS DE L’ÈXIT  Relaxació després de l’èxit de l’enlairament de l’Apol·lo 11, el 16 de juliol del 1969. D’esquerra a dreta: Charles W. Mathews, administrador adjunt de Flight Space Manned; Wernher von Braun, director del Marshall Space Flight Center; George Mueller, administrador associat de l’oficina de vols espacials tripulats, i el tinent general Samuel C. Phillips, director del programa Apol·lo.

Ignició: 5, 4, 3, 2, 1, 0... Ens enlairem!

50 anys després de l’enlairament de l’Apol·lo 11, veterans d’aquella missió a la NASA reviuen el que va suposar aquell colossal projecte per portar l’home a la Lluna

Tornem a la Lluna 50 anys després

Tornem a la Lluna 50 anys després

Els EUA i la Xina competeixen avui per ser els primers a tornar a posar un humà a la superfície lunar

La primera nau espacial reutilitzable soviètica va fer un únic vol, el novembre del 1988. Tot i l’èxit del llançament, l’últim gran projecte de la URSS va ser abandonat.

Per què no s’ha tornat encara a la Lluna

L’exploració de nous territoris, com l’Antàrtida, també va ser lenta, i ara ja hi ha una nova cursa