Publicitat
Publicitat
image-alt

COM UNA PÀTRIA

M. À. LLAUGER

La gratitud salvatge d’Edward Hirsch

En la vida del lector de poesia hi ha un moment incomparable: el del descobriment d’un poeta nou. No em referesc al simple fet de llegir algú per primera vegada, sinó a la sorpresa feliç que un nom fins ara...

El Shakespeare de Desclot

L’illa més bella de la literatura universal es troba en algun punt entre Tunis, Nàpols i la imaginació portentosa de William Shakespeare. És l’illa on Pròspero fa i desfà, mag i senyor absolut de les forces...

Pere Joan Martorell, catedràtic de blasfèmia

En una facultat de Teologia hi hauria d’haver una càtedra de blasfèmia i el titular, si fos possible, hauria de ser el Dimoni mateix. Ho va escriure Antonio Machado, que també va dir que els únics pobles...

Walking on Words: les paraules i la terra

L’escriptora francesa Maylis de Kerangal, en un llibre que us comentava no fa gaire, parla de les 'songlines' dels australians. Els australians vol dir, aquí, els que vivien a Austràlia abans que hi...

Jaume Subirana, escriptor i badoc

Jaume Subirana creu que bona part del més interessant que s’ha escrit en català al segle XX s’ha d’anar a buscar a l’articulisme, el dietarisme, l’assaig, la correspondència o les memòries. És a dir, a allò...

Bernat Cifre, l’hereu pulcre i irònic

Bernat Cifre, pollencí, per als que no n’heu sentit parlar, és un històric professor de llengües clàssiques, és l’impulsor principal dels homenatges a Costa i Llobera de Formentor i és també poeta. El Gall...

Els Reis de Teresa d’Arenys

No fa gaire us parlava d’un poema de Reis. La setmana passada en vaig trobar un altre. En puc parlar com d’una troballa perquè en faig, per dir-ho així, la col·lecció: tenc una llista de poemes de Reis en...

Matvejević, Andrés i el pa

Per a nosaltres ja és un record que s’esvaeix: quan el pa queia a terra, els nostres padrins el besaven. O aquest altre: un pa que quedava capgirat damunt la taula era com un sacrilegi. Cap altre aliment té...

Llorenç Moyà, obra de terrissa

Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella és l’autor d’'Ocells i peixos', romanços vestits amb un esclat barroc de colors, prop de Lorca; de 'Flors sanctorum', repertori d’estampes de sants fetes amb mà...

Vides babèliques (i PP)

Elias Canetti conta, en les seves memòries monumentals (en tots els sentits), que va créixer en una casa on els avis parlaven el judeoespanyol, una llengua avui tristament en declivi, i que ell el va...

L’àngel de la història de Jordi Carrió

És una història coneguda: l’any 1921, Walter Benjamin va comprar un dibuix sobre paper que Paul Klee havia fet un any abans. El títol de la peça és 'Angelus Novus', i el filòsof la va dur amb ell, sempre...

Carner

Josep Carner és el cim de la poesia catalana. Com que tinc poc espai, no oferiré altre argument que el pur goig de llegir-lo. Alguna vegada s’ha fet servir el sintagma “alegria estètica”. És ben bé això:...

Shakespeare, Sellent i el vers

El darrer trimestre de 2016 va ser editorialment prodigiós, gràcies a un Petraca de qui ja he parlat, un Carner de qui parlaré i un Shakespeare que comentaré ara mateix. Les 'Versions a peu d’obra' de Joan...

Els Reis de Maribel Servera

La passada nit de Reis, Maribel Servera, que tots sabeu que és una glosadora molt bona, va publicar aquests versos al seu mur de Facebook: “Sabates arrenglerades / amb cura al peu de l'ampit. / Ulls que...

‘Superna’

La frase més famosa sobre la traducció de poesia és del poeta nord-americà Robert Frost i diu que la poesia és el que es perd en la traducció. A ‘Paterson’, la preciosa pel·lícula de Jim Jarmusch, un...

La música del caragol de mar

“Sabem com són les coses quan ningú se les mira?”. S’ho pregunta Antoni Marí als “Prolegòmens” del seu últim volum, 'El conflicte de les aparences'. És una pregunta que ha ocupat molt els filòsofs, algun...

Cançons de taverna

No som home d’excessos: l’estètica literària de l’excés no és la meva, i som de vida moderada. Avorrit, per dir-ho clar. Som conscient que els versos de Tavernàries, de Manel Marí, em rebutgen, més encara...

Petrarca, Desclot, Cardona

L’amor és un invent del segle XIII, va escriure Joan Fuster en alguna banda. Es referia, naturalment, a l’amor-passió, aquella estranya conjuntura anímica que fa de l’enamorat un absolut esclau d’uns...

La paraula sense embrutar

El passat divendres dia 2, Can Alcover es va omplir de gent que volia escoltar i veure representada la literatura de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet, morts fa vint anys. Tots dos havien estat objecte...

Les sabates noves de Ngugi wa Thiong’o

A les travesses del Nobel de literatura d’enguany hi sortia un escriptor poc conegut entre nosaltres: el kenyà Ngugi wa Thiong’o, de qui Raig Verd acaba de publicar 'Somnis en temps de guerra'. Hauria estat...

Zeyneb Oral: el món necessita gent així

Zeyneb Oral, escriptora i periodista, va néixer i viu a Istanbul, i estima la seva ciutat. Diu que és una ciutat de poetes, la dels mils perfums, la capital de tres imperis, la ciutat alhora nostàlgica i...

Lampedusa, Lesbos, Quios

Una nit d’octubre de 2013, una dona que viu a París sent a la ràdio la notícia del naufragi d’una embarcació carregada d’emigrants africans, just davant les costes de l’illa italiana de Lampedusa. Hi ha més...

Les ombres del Segle de les Llums

La manera més normal de presentar 'Faustí o el segle filosòfic', la novel·la de l’il·lustrat alemany Johann Pezzl que acaba de publicar Adesiara, és dir que és el 'Càndid' alemany. La comparació plauria a...

Poesia per llegir

A Bob Dylan li han donat el Nobel i tothom s’ha posat a parlar de la poesia i l’oralitat: els orígens, Orfeu, Homer, els trobadors, tot això. La poesia neix amb música, la poesia és so, la poesia s’escriu...

Cinc segles d’Utopia

De la utopia se’n poden dir frases a l’estil de Galeano, d’aquelles que diuen que és a l’horitzó i sempre se’ns allunya i que per això serveix per caminar, o se li poden retreure xifres de tota la sang que...

Alda Merini, davant d’un altar buit

En el món del llibre, de vegades les bones notícies vénen de dues en dues: per exemple, que es publiquin en català versos d’Alda Merini, fins ara molt poc traduïda, i que Arrela, una editorial de Menorca,...

Humor grec arcaic

L’humor qüestiona les veritats oficials i diu que l’emperador va en pèl, és una arma que branden els oprimits i que els opressors temen. Aquesta manera de veure l’humor ens resulta familiar i atractiva....

Aurora Picornell, la icona

Allò que en podem dir la memòria democràtica, el record dels homes i les dones que varen lluitar per la justícia i per les llibertats, té el fonament en la feina d’alguna gent que es passa moltes hores...

El voltor i el poema

Cap a 1902, un voltor que l'Arxiduc Lluís Salvador tenia tancat a Miramar va esdevenir font d'inspiració per a tres dels millors poetes mallorquins del moment: Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar i...

‘Lunarium’, by Josep-Lluís Aguiló

No ens podem queixar que es tradueixi poca poesia, perquè van sortint coses, i ben interessants. Sí que és veritat que es tradueixen pocs poetes en actiu, i menys encara poetes que no siguin d’edat...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >