Antoni Riera Vives

Antoni Riera Vives

Una aferrada pel coll ben autodeterminada

Ja s’han autodeterminat. En Pedro i en Pablo, talment els inseparables Picapedra, després de mig any de brega i de recíproca i intensa nitedat, n’han tengut prou amb dos dies per escenificar el que no ens...

Fora les forces d’ocupació!

Ho cantàvem a les manifestacions quan passàvem per davant la patrulla de guàrdia de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil. Encara avui es canta. És eufònic, el lema. Aquests dies passats, després de la...

Nosaltres, el poble català de Mallorca

Noltros, mosatros, nantres, nusatrus i així fins a trenta-cinc maneres diferents de dir qui som: nosaltres. Bastam dos, per ser nosaltres: tu i jo. Però podem ser sis mil milions, també, nosaltres els...

Soc da Maiorca, pró pudé no m’hu notis

Fa una dotzena d’anys comparegué a fer feina al nostre institut un jovenet acabat de llicenciar en Filologia Catalana. No devia tenir més de 25 anys. No s’usaven encara els GPS ni els mòbils amb...

Ses sopes de sa padrina són ses més bones

Que visc a un poble viu (amb els dos sentits de la paraula que pugueu pensar de manera primigènia) és una certesa a la qual puc donar forma de manera contundent amb arguments i realitats palpables. No fa...

A ver, és que lis mola un monton, saps?

— Però Toni, per què em passa això? — Són interferències de l’espanyol. — Però si jo sempre he parlat en català... M’ho deia un vespre de lluna trencada una alumna de Porto Cristo que vaig topar en el...

La mort líquida

Mentre crema l’Amazònia sota el flagell encès del capitalisme, l’estiu mediàtic ha fixat la mirada en la trista odissea del vaixell 'Open Arms' esperant durant vint dies agònics carregat amb més de cent...

És possible una esquerra de piscines i barques que lloga xalets?

Ni som historiador ni tenc tampoc un coneixement vast i exhaustiu del que ha passat els dos darrers segles a Mallorca. No som, tampoc, economista ni tenc coneixements de dret laboral. Així i tot, em veig...

Política o cadires?

Aquests dies seguim els intents, infructuosos, de Pedro Sánchez per ser investit president del govern d'Espanya. Sánchez, perseverant com ell tot sol, ha demostrat que és capaç d'enfrontar-se a l'aparell...

Resplendim

Nosaltres, com el temps, ens hauríem d’avesar a viure anticiclònicament. La borrasca ens hauria de ser l’excepció, la raresa meteorològica, o simplement l’estat, i l’Estat, que ens altera la lluentor...

El diputat

Som una altra vegada davant el desafiament gegantí d’unes eleccions espanyoles. El sobiranisme illenc continua reclamant una veu pròpia a Madrid, continua reclamant, també, que puguem ser-hi representats...

Són feixistes

La presumpta transició entre la dictadura franquista i allò que tants han volgut anomenar “democràcia espanyola” es va cuidar bé de deixar assegurada la continuïtat de les bases i principis del “movimiento”...

La democràcia és incompatible amb l’estratègia

Per un sol volt de diferència i fregant un empat de ressonàncies (que no de dimensions) cupaires, l’assemblea de MÉS per Mallorca ha decidit aquesta setmana que acudirà a les pròximes eleccions europees...

Actuar és fer història

La història és un procés actiu. Aquesta va ser per a mi la frase del vespre. La va pronunciar el professor Hartmut Bosmann a la gala de celebració dels deu anys de l’associació juvenil manacorina Xítxeros...

Creure és criança?

La nina s’acosta a la porta del bany de casa. Hi toca. “Què fas, mon pare?”. “No és compte de butzes” , li diuen per resposta. I com que “creure és criança”, l’infant se’n torna, amb un sentiment on...

Contra les cordes del relat

Fa poc més de tres anys MÉS per Mallorca s’estrenava en unes eleccions autonòmiques amb uns resultats històrics: a frec dels 60.000 vots, i a frec del 15% dels votants. Quarta força, molt a prop de...

L’Scrabble, un arbre de paraules

“L’Alfavit era un antic joc rus d’atzar i habilitat basat a enredar i desenredar les lletres de l’alfabet. L’Alfavit havia estat molt de moda a Estòcia i a Canàdia cap al 1790. Renovat a començament de...

Rafel Perelló, passió per la memòria

El secret de la felicitat és tenir una passió. Hom pensarà tot d’una en una passió amorosa. Va bé tenir-ne una, certament. Però les passions poden ser de moltes menes. Podem ser uns apassionats de la nostra...

Malnoms: per saber d’on som, per saber qui som

El primer dia d’escola sempre em pos nirviós. És la presentació oficial. Veuré les cares dels meus alumnes. A molts ja els coneixeré de cursos anteriors. Altres els hauré saludats el temps del pati o a la...

Una gent que sap fer llum després de la tempesta

Entre l’aire greu i desmenjat de la capital manacorina i la festa tel·lúrica i ancestral d’Artà, s’hi estén una terra de muntanyes mitològiques i valls fondes, de platges infinites i de gent que respira una...

Desemmascarar el dimoni masclista

Els instituts de vegades semblen grans arques de Noè estibades de docents (un de cada casta, un de cada ideologia, un de cada tarannà) que ensenyen i, sobretot, eduquen en valors, uns alumnes que semblen...

Suar

Avui (ahir per a vós, lector amable) és Sant Mateu, patró de Bunyola, la vila on corren en tangues, i calçons de davall, i sostenidors, i faixes, i braguetes de randa. Avui és el dia que fa els anys na...

Groguisme

Podríem dir que fins ben passat el primer d’octubre la situació política catalana, directament associada al que anomenam el procés, ha estat comandada per l’agenda dels partits independentistes. Més encara,...

Festes i identitat, si no s’avenen que s’encontrin

Els anys noranta del segle passat foren per a mi els de la descoberta de les festes populars. Tenia vint anys i una consciència de la fal·lera identitària a flor de pell. Perseguia senyes i marques del que...

Compatibilitat de caràcters

Hi ha el qui tot ho diu. Potser en nom de la transparència, potser en nom de la sinceritat, no calla. Explica amb paraules tot el que li vessa de la cervellera. Sol tenir problemes, aquest excés...

Utopia i pragmàtica

Els qui ens movem per la banda esquerra de l’arc ideològic i, encara més, per la banda superior d’una consciència nacional autocentrada, vivim de forma permanent enclosos en una dicotomia que ens...

“Si no som radicals, ens falta l’aire”

Els finals de curs escolar sempre són emocionants. Pels nervis de la selectivitat dels més grans. Perquè es graduen els alumnes de quart. Perquè et tremola la veu en donar les notes, tan bones, les més...

Antònia Fullana Morey, una filla sense pare

Hi ha una gent que és de dretes perquè li és connatural. És una gent que sol tenir doblers i que construeix la seva vida entorn d’una confusa escala de valors que es debat entre el fariseisme, l’ambició...

El nostre Frankenstein es diu llibertat

El tità Prometeu va sacrificar un gran bou i el va dividir en dues parts. A un costat hi posà el ventre del bou, ple de la carn de la bèstia, la pell i les vísceres. A l’altre, els ossos coberts amb el...

“Els farem mal set vegades”

Una de les coses que m’agraden més de la docència és explicar històries, sovint en forma d’excurs del currículum. Els alumnes s’hi solen embadalir. Els impressionen molt, per exemple, els desastres de la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >